D
es de l'àgora grega fins als nostres dies, passant pel fòrum romà i totes les seves derivacions, el mercat forma part de les nostres tradicions seculars. Pot haver canviat la forma, des de la seva finalitat original de facilitar les necessitats de proveïment d'aliments a la població, però no el fons. El mercat setmanal ha estat una institució important en la vida social dels nostres avantpassats. El dia de mercat era una jornada festiva, vital en les ciutats. Les transformacions que ha sofert el comerç en les ?darreres tres dècades han modificat els hàbits i les formes de compra. El mercat, entès en la seva concepció original, ja no és el centre de les transaccions entre els agricultors i els veïns de les ciutats o viles, però continua formant part d'una arrelada tradició. Per això no deixa de sorprendre que, en una entrevista publicada ahir al nostre diari, el president de l'Associació de Marxants de les Comarques Gironines, Josep Maria Vergés, relacionés un seguit d'ajuntaments que els posa traves, i a vegades gairebé els menysté, per exercir la seva activitat professional. Canvis d'emplaçament, la qual cosa vol dir un progressiu distanciament dels nuclis urbans, i obstacles diversos semblen ser el pa nostre de cada dia. El creixement de les ciutats ha provocat un allunyament dels mercats cap als afores. Girona n'és un exemple: es va passar de la zona adjacent a l'actual Mercat Municipal, fins al Güell i, des de fa uns anys, al final de la Devesa. Sembla ser una tendència molt nostrada. La majoria de ciutats europees, fins i tot més grans que Girona, mantenen el seu mercat setmanal al centre de les ciutats. Òbviament, no hi circulen els vehicles. Al final, és una qüestió de planejament urbanístic. Però, malgrat tot i malgrat la transformació que ha sofert el món del comerç, la gent manté el costum d'anar als mercats. També són un atractiu turístic. Els ajuntaments, per tant, no poden donar l'esquena a un sector econòmic que molts ciutadans tenen en gran estima.
