Cartes

Montserrat vilaseca bel. girona.

No tots els maltractaments tenen lloc durant la relació de la parella. Jo estic divorciada (gràcies a Déu) fa dos anys i encara ara estic patint maltractaments per part de la meva exparella i la seva família. El nexe d´unió entre la meva exparella i jo és un fill preciós i un bé material, una casa. Des de la separació aquest senyor va deixar de pagar la seva part d´hipoteca, així com també un préstec que tenim en comú tot i que cap dels dos hi vivia. No em va passar cap pensió per al nen fins que un jutge ho va dictaminar, deu mesos després de la separació.

Ara fa la guitza amb la casa. He buscat compradors, he anat a immobiliàries, he perdut el temps ensenyant la casa... i quan finalment trobo una persona interessada a comprar-la, ell diu que la vol ell i, és clar, hi té preferència sobre un tercer! Quan tot està a punt per signar, llavors diu que no la vol i que millor que s´executi i vagi a ­subhasta. Gran jugada! D´aquesta manera la casa surt per un preu mínim i ells se la queden per quatre duros sense donar-me res a mi. Això no és maltractament psicològic?

Una experiència gratificant

Mercè compte i ametller. regidora de benestar de l´ajuntament de santa coloma de farners.

Sóc al menjador de casa mirant uns ­dibuixos de colors vius que tinc al moble del menjador. Això no té res d´especial. Sóc mestra i pertanyo a un col·lectiu que té fama d´acumular material. Quin/a és el/la ­mestre/a que no té a casa aquell bonic ­dibuix que un dia un alumne especial li va fer?

Però en aquesta ocasió no ha anat ben bé així. Vaig conèixer en Jose i els seus pares el mes de febrer, quan vaig anar a visitar-lo a l´hospital de la Vall d´Hebron de Barcelona. Uns dies abans el seu pare havia vingut a l´Ajuntament de Santa Coloma de Farners, d´on sóc regidora de Benestar, a demanar ajut pel seu fill. Vaig considerar que, com a regidora, em tocava anar-lo a veure. Aquella va ser la primera visita d´un seguit que es va allargar fins al mes d´agost. Cada vegada que hi anava aprenia alguna cosa nova i passava una bona estona compartint jocs i xerrades amb el nen i els pares. Des del primer dia em vaig sentir molt ben rebuda per la família, tot i el mal moment que passaven i també pels professionals que en tenien cura. Els mesos s´han anat escolant i el darrer setembre, en Jose se´n va anar.

Com a persona ha estat una de les millors experiències que he tingut i, com a regidora un honor poder estar al seu costat. Ens quedarà el record del seu somriure, la seva afició al Barça i les seves trampes innocents.

Amb aquestes quatre ratlles vull expressar la meva gratitud als pares per deixar-me estar al seu costat i vull demanar a tota aquella gent que ocupa càrrecs polítics, que deixin de tant en tant la política i busquin el seu costat humà per poder tenir experiències com aquesta.

Gràcies família i gràcies Jose, restaràs sempre tendrament en un raconet del meu cor.