Cartes

FINA REIXACH. cornellà del Terri.

Des que formava part de l'equip de govern com ara mateix, he manifestat en diverses ocasions als membres de l'Ajuntament especialment a l'alcalde i a la regidora, que el centre sanitari no pot donar un bon servei, per més que si esforcin els professionals. És incohe?rent que no hi hagi administratiu mentre visiten els professionals sanitaris. Aquets serveis són necessaris per atendre les trucades i el públic en general. Fins i tot moltes vegades quan els pacients surten de la visita no poden fer els tràmits necessaris. Crec que el nostre Ajuntament ja fa temps que hauria de haver resolt aquesta situació, que està provocant moltes molèsties i viatges inneces?sa?ris. Se suposa que no és un tema que hagi passat desapercebut per l'equip de govern, ells més que ningú haurien de saber el funcionament de totes les instal·lacions municipals i vetllar pel seu bon funcionament. La meva reflexió és: Com és possible que s'apugin sous i que s'ampliïn horaris en segons quins espais municipals com per exemple a les oficines de l'ajuntament, on cada vegada hi ha més personal i en canvi en un lloc tan necessari en falti? Què passa, que ara a l'Ajuntament hi ha més feina que mai? Al centre sanitari segur que sí! Actualment hi ha més usuaris, més personal sanitari i més hores obert al públic. En canvi no s'ha modificat l'horari del personal administratiu. És incomprensible. Prego a l'equip de govern que reflexioni aquest cas entre altres i que tingui en compte les necessitats mes prioritàries de les persones. Està a les seves mans la solució. Si l'Ajuntament vol, pot! Tots desitgem que el nostre centre sanitari funcioni amb unes excel·lents condicions i que tothom pugui tenir l'atenció que es mereix.

La Cope i Catalunya

Paquita xarles arnau. girona.

A la Cope s'han apagat les veus carismàtiques dels periodistes Jiménez Losantos i César Vidal. Segons va confessar el cardenal de Barcelona en un programa de TV3, ell mateix hauria pressionat a Madrid perquè els fessin callar, ja que perjudicaven Catalunya i l'Església, vaja. Jo creia precisament que eren uns grans defensors de l'Església. Feia molt temps que es discutien els seus programes. Se sentien veus que avisaven que molts catalans enfadats no feien la X a la declaració de la renda, però ara potser serem uns altres que no la marcarem, no tots pensem el mateix que en les tertúlies periodístiques, alguns pensem que no criticaven ni Catalunya, ni els catalans, criticaven els polítics catalans, que és una altra qüestió.

Potser l'Església no s'hauria de ficar en política i menys en politiqueries barates. La seva missió és evangelitzar. En fi, les seves veus ja s'han apagat, molts les trobarem a faltar i potser la Cope perdrà audiència, el temps ho dirà.

És curiós com Catalunya sembla el melic del món, potser ho és? L'Església catalana pressiona la CEE per fer fora dos periodistes de la cadena Cope, els polítics catalans fan xantatge al president Zapatero perquè els doni el que demanen. Fa uns anys Cristòfol Colom va néixer a Catalunya i no va sortir de Palos de la Frontera sinó del port de Pals, província de Girona, avui inexistent. Fa uns dies llegia que un periodista apunta en el seu darrer llibre que Cervantes, autor del Quixot, podria ser català i a més gai. Posats a investigar potser Jesucrist també era català, potser va néixer en algun lloc de Barcelona on ara s'aixeca l'església de Betlem. Algú m'ajuda a investigar-ho?

Més impostos

JOSEP PUIGGROS GAFAROT. PALAMÓS.

Ja hi som! els nostres amics de progrés ens volem apujar els impostos, i com passa amb tots els polítics es creuen que estan tres centímetres per sobre de la resta de pobres mortals i que ens empassem tot el que ens vulguin abocar. Ens volen fer creure que carregaran sobre els que més tenen, tal com va proclamar una representant d'ICV. Doncs, no senyors! La crisi, com sempre la pagarem la classe mitjana, i potser també la classe treballadora (els que treballin, naturalment). Per què? Per una raó molt senzilla, perquè som moltíssims més, i és allà on es pot exprèmer més la llimona. Les grans fortunes estan a bon resguard amb el Simcav (societats d'inversió) 1% de tributació, la gran majoria de nosaltres 18% per ara, amb la puja ja en parlarem.

Ja sabem que el nostre màxim repre?sentant en l'àmbit de l'Estat és un men?tider crònic i qui representa el nostre país és un murri envoltat d'ineptes, també sabem que l'oposició està més preocupada per aconseguir el poder que per buscar solu?cions, tots es vendrien per un gra?pat de vots i com que som una co?lla de babaus ens clavaran una vegada més perquè amb l'excusa d'obra social ells puguin dir que es preo?cupen de nosaltres, quan en realitat el que defensen són els seus in?teressos personals. Senyors, amb a?questa gent vénen ganes de desa?pa?rèixer i anar-se'n a una llista deser?ta.

Fomentar la lectura

freddy g. bru. girona.

"El descens dels hàbits de lectura d'un poble implica un autèntic retrocés mental de la societat. Disminueix la seva imaginació creadora, la seva intel·ligència i la seva sensibilitat". La frase és del poeta xilè Ibáñez Langloise, amb el qual estic totalment d'acord. Com a educador constato que els alumnes aficionats a llegir troben menys dificultats en els seus estudis, treuen millors notes i solen ser més madurs. És lògic; la lectura millora l'ortografia, el vocabulari, l'expressió escrita i l'oral, proporciona cultura i ajuda a pensar. I qui pensa és capaç d'interioritzar valors. A més, pot contribuir al coneixement de la veritat, la consecució del bé i l'apreciació de la bellesa, tot això ens ajuda a perfeccionar-nos com a éssers humans. D'altra banda la lectura és el millor antídot contra l'avorriment, ja que no es necessita dels altres per passar-s'ho bé. Un dels reptes més apassionants que tenim els pares i els educadors és el de fomentar la lectura en els nostres fills i alumnes. Com? Llegint més nosaltres mateixos; és l'exemple el que arrossega, ja que solament es transmet el que es viu.

Gens ètic

àngel serrano vida.

La genètica és una branca de la ciència molt interessant. Tracta de les lleis de l'herència genètica: dels mecanismes pels quals els progenitors transmeten a la seva descendència característiques morfològiques (aparença física) mitjançant els gens. Els gens són particules que hi ha a les cèl·lules reproductores del pare i la mare i que definiran el futur ésser humà. Una llei natural que a Catalunya no es vol que es compleixi. Els pares transmetem als nostres fills (deixem en herència) els gens, i quelcom més quan morim, però els polítics governants no permeten que els deixem gens ni quelcom més. I no reformen l'impost sobre les herències.