Felicitacions del Vaticà, la dreta democràtica i el socialisme. Total oposició dels talibans i l'extremadreta. Una mica prematur al dir dels postcomunistes. I, curiosa sorpresa, a l'Iran no s'expressen criticant-lo negativament, sinó que ho valoren com un esperó perquè Obama treballi a favor de la pau. Quelcom nou es mou.

Si partim que Barack Obama presideix el govern dels EUA, però que això no significa tenir el poder en els EUA, com no ho significa en cap altre país; i si tenim en compte, també, les fortes pressions que està patin, especialment perquè freni la reforma interna sobre la sanitat, hauríem de considerar un fet positiu que l'Acadèmia Sueca hagi atorgat el Premio Nobel de la Pau a Barack Hussein Obama.

En definitiva, el comitè Nobel s'alia amb Obama per ajudar-lo a aconseguir que ructifiquin les reformes que va anunciar en la seva campanya electoral, tot sabent que seran moltes les pressions que tindrà perquè res es mogui i tot segueixi igual.

Davant la polèmica sobre si és procedent concedir tal guardó abans que el premiat pugui aportar obra feta, el president del comitè Nobel, Thorbjoern Jagland, va dir que "moltes vegades, vam tractar de donar el premi per animar el que nombroses personalitats pretenen fer". A títol d'exemples, va citar el canceller alemany Willy Brandt, recompensat el 1971 per la seva Ostpolitik, i a l'últim dirigent soviètic, Mikhaïl Gorbatchev, aurèolat el 1990 abans de la fi oficial de la Guerra freda.

I, la veritat, és que en aquests nou mesos de presidència Obama ha despertat moltes esperances, quelcom que no succeïa amb cap líder mundial des de moltíssims anys. Entre els compromisos que ja ha començat a desenvolupar estan reforçar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles; avançar cap a un món sense armes nuclears; la diplomàcia multilateral com a posició central, amb l'accent posat en el paper que Nacions Unides i altres institucions internacionals; ha estès ponts entre el seu país i el món musulmà després d'anys de tensions; el compromís en la lluita contra el canvi climàtic. I podríem seguir.

També ha de ser un esperó per solucionar els expedients que podrien quedar-se en un atzucac, encara que molt en contra de la seva voluntat: Guantánamo, on avui estan detingudes 223 persones; la guerra a l'Iraq i Afganistan; i les seves temptatives de conciliació en el Pròxim Orient, principalment.

De les moltes reaccions conegudes, les unes són merament protocol·làries i altres, en veure qui les fa, no cal llegir-les, per això resulta interessant que una Fundació com la Nelson Mandela, de provada honradesa i honestedat, es posicioni a favor: "La Fundació Nelson Mandela, en nom del seu fundador Nelson Mandela, saluda la concessió del premi Nobel de la pau al president Barack Obama", afirma el director de la fundació, Verne Harris, en el comunicat, i afegix: "Estem convençuts que aquest premi li permetrà reforçar el seu compromís, com a líder de la nació més potent del món, per seguir promovent la pau i el final de la pobresa". Com és sabut, Nelson Mandela, primer president negre de Sud-àfrica, havia rebut també el 1993 aquesta distinció del Comitè Nobel.

Acabaran totes aquestes esperances en focs artificials? Esperem que no. Dels suports que rebi Obama també dependrà fins a on pugui arribar, i el del Nobel no és un suport qualsevol.