Cartes

Anna Colomé en nom dels joves d´ASTRID-21. Girona.

Avui, 21 de març del 2010, en què se celebra el Dia Mundial de la Síndrome de Down, els nois/es de la Fundació Astrid 21 de Girona volem donar les gràcies a moltes persones:

A tu, mestre, que m´inclous dins l´aula i em tens en compte com un més; a tu, que quan t´asseus al meu costat a l´autobús em parles amb normalitat; a vostè, que quan l´ajudo a creuar el carrer em dóna les gràcies; a tu, botiguer, que esperes amb paciència quan compto els diners per pagar-te el pa; a tu, empresari, que m´has donat un vot de confiança contractant-me a la teva empresa; a tu, que quan ens trobem esmorzant parlem del que passa al món; a vosaltres, pares, que confieu cada dia en mi i em doneu l´oportunitat de ser cada dia més lliure; ... en definitiva, a tots vosaltres, per tractar-me com un igual.

Revolució energètica

martí gassiot garrigA. GIRONA.

Per què dependre de tercers quan es pot ser independent? Aquesta pregunta que molts ens fem en àmbits diversos, cal que també ens la plantegem en l´àmbit energètic, ja que no hem d´oblidar que avui en dia, majoritàriament depenem tant de fonts energètiques llunyanes com d´empreses que no són dirigides des de casa nostra, cosa que és sinònim d´una perillosa dependència de tercers que en definitiva ens treu llibertat. Com s´ha pogut comprovar recentment amb una empresa del sector elèctric, més que consumidors som tractats com a súbdits-contribuents, és a dir, sense el respecte degut. Tampoc hem d´oblidar que la nostra seguretat energètica depèn totalment de l´humor de per­sonatges com en Putin, l´Ahmadinejad, en Chávez i el gran Berlusconi, el qual no tan sols és un malson sinó que pot hipotecar-nos el futur.

Sens dubte és moment d´obrir els ulls i d´independitzar-nos en aquest segment clau i res millor que optar per fonts energètiques autòctones renovables i si pot ser obtingudes per nosaltres mateixos a través de plaques solars, petits aerogeneradors o calderes de biomassa, veritables armes per aconseguir tant un alt grau d´independència energètica com una necessària democratit­zació en aquest àmbit, alhora que al mateix temps contribuïm a lluitar contra el nostre gran enemic anomenat canvi climàtic?

El tren d´alta velocitat

Lluís Corredor Climent. GIRONA.

No tinc ganes d´entrar en polèmica, entre altres coses perquè no crec que aquesta secció tingui aquest objectiu. Només vull fer constar que, amb referència a les persones que han contestat la meva carta en la qul qüestionava la necessitat de fer una estació del TAV al centre de les ciutats, voldria manifestar la meva opinió que la petita comoditat que pot representar tenir l´estació més a mà o fer el viatge a Barcelona amb alguns minuts menys, no justifica una malversació que només a Girona em diuen que és de 300 milions d´euros. Sobretot si pensem en les grans necessitats de tipus social que hi ha i que no són ateses. M´agradaria que la gent medités més profundament sobre aquesta qüestió. I, per sobre de tot, l´Administració.

Sobre els toros

PERE GALI CARRERAS. FIGUERES.

S´està discutint molt aquests dies sobre si acceptar o prohibir els toros a Catalunya. Jo només vull recordar a alguns que fa temps es va aprovar la llei de protecció als animals. Penso que, sigui tradició o no, cal respectar aquesta llei o, sinó, que no l´haguessin posat. A més d´això, no comprenc per què aquí els partits polítics s´omplen la boca de demo­cràcia i segons tinc entès pels diaris, el partit PSC no vol donar llibertat de vot als seus components.

Això és democràcia. Senyors, no em facin riure que ja en tinc prou amb la crisi per a tonteries. El dia que tots els partits donin llibertat de vot creuré que estem en un país democràtic. Encara que clar, això és difícil perquè els diners són els diners, a Catalunya, a Espanya, a Xina.

Comentari al

Sr. Narcís Vidal

consol cargol poater. girona.

Voldria fer una rèplica a l´exposat pel Sr. Narcís Vidal, ja que en la seva carta, amb la qual estic d´acord en quasi tots els punts que destaca de l´educació infantil, discrepo totalment en el punt on diu «una gran part dels nens i nenes acaben el cicle d´educació infantil amb un bon nivell de lectura i escriptura». Si això fos com diu, en el cicle inicial els nens podrien assolir els objectius de lectura i escriptura marcats al currículum corresponent i crec que estem molt lluny d´aquest fet. Qualsevol mestre de Primària pot corroborar que actualment molts nens, i fins i tot un cop han acabat la Primària, ni tenen un bon nivell de lectura ni un bon nivell d´escriptura. A la meva manera d´entendre a causa d´una errònia pedagogia aplicada des del cicle infantil. Vull pensar que això que ha exposat ha estat una errada o és una particular forma de veure-ho, perquè si no és així i el col·lectiu al qual representa pensen d´aquesta forma crec que s´equivoquen o la seva escola és l´excepció que confirma la regla.

Qui ha de depurar les responsabilitats?

Alfons Delfau. FIGUERES.

Les companyies elèctriques de transport i distribució asseguren que el manteniment de les línies i les torres era adequat, però més d´un tècnic de manteniment, com el que va trucar aquest dimarts a Catalunya Ràdio, ha denunciat que això és fals, que les torres que han caigut estaven rovellades i que hi ha línies de més de quaranta anys amb un manteniment mínim. No ens podem refiar d´Endesa i REE, com tampoc no podem refiar-nos de l´actual director general d´Ener­gia, fins fa poc alt càrrec de REE, que mentre anima els ciutadans afectats a fer reclamacions a les elèctriques els diu que, tanmateix, aquestes companyies els respondran el que considerin oportú, és a dir, que s´ho facin mirar perquè ha estat una «catàstrofe natural». Vaja, que si d´una nevada de 40 cm en diuen catàstrofe, què en diran el dia que nevi un metre i caiguin les torres de la MAT i de la nostra santa paciència? Igual com el Parlament va crear una comissió per determinar les reponsabilitats en el trist episodi de l´incendi d´Horta de Sant Joan, crec que se n´hauria d´establir una altra pel cas recent de la nevada i la consegüent apagada elèctrica a les comarques gironines. Com podrem saber mai la veritat, sinó, i depurar les responsabilitats?

Imparcials i tendencioses

Maria GimÉnez Altoclaro. girona.

He analitzat les notícies que s´han publicat al Diari de Girona al voltant de les manifestacions contràries a l´avortament tant el 2009 com el 2010 i em sembla lamentable que les fotografies que acompanyen les notícies sempre són de velles o de contramanifestants. Mai es publiquen fotografies de la gent normal i corrent -molts som joves- que realment assisteixen a les manifestacions. No dubto de la professionalitat dels periodistes que hi treballen però clarament aquestes fotografies falsegen la realitat. Aquestes notícies ja no són inexactes sinó imparcials i tendencioses.