El futbol espanyol ha assolit l'èxit més important de la seva història. De la mà de Vicente del Bosque, la roja s'ha proclamat merescudament campiona del món. El seleccionador espanyol -que ja en el primer partit fou qüestionat, circumstància tan típica del nostre país- ha estat fidel a la seva filosofia. No hi ha dubte: ha guanyat el futbol.
Ni Brasil, ni Argentina ni Alemanya, només Holanda va poder plantar cara a un equip que s'ha basat en el Barça per tal d'aconseguir el títol. Però els gols de Villa, PuyolIniesta foren reforçats per un Casillas que s'ha reafirmat com un dels millors porters del món, malgrat les injustes especulacions de fa unes setmanes.
Però de debò, qui ha guanyat ha estat un equip, un conjunt sense figures que s'ha sabut sacrificar a favor del col·lectiu. És molt difícil trobar millors jugadors que aquests com a persones i professionals, Des del primer a l'últim s'han convertit en una pinya per tal de fer feliços milions i milions d'aficionats que per unes setmanes s'han oblidat dels problemes quotidians.
Aquesta és la grandesa del futbol i no cal veure-hi segones intencions ni debats territorials estèrils. La imatge de Puyol i Xavi al final del partit amb la samarreta de la selecció espanyola, la senyera i la copa del món parla per si sola.
Fins ara, els espanyols estaven acostumats als èxits individuals d'alguns esportistes com Alberto Contador,Fernando Alonso, Rafa NadalPau Gasol en la seva aventura americana. Ara és el moment d'un equip i a més a més de l'esport rei. No hi ha dubte que cal aprofitar aquest bon moment que palesa ben clarament l'evolució que en les màximes competicions s'ha fet en els darrers anys.
Els jugadors que diumenge guanyaven Holanda a Johannesburg passaran a la història. Al llarg de molts i molts anys es parlarà del gol d'Iniesta, de les passades de Xavi, de les aturades de Casillas o de revelacions com BusquetsPedro. Aquests joves faran oblidar el gol de Zarra o les intervencions d'en Ramallets. Una nova generació ha jubilat la història que ja ens explicava el Nodo en els cinemes en una etapa fosca i per sort ja arnada.
És bonic veure moments intensos com els d'un Mundial i més quan aquests el protagonitzen jugadors d'una talla envejable que són capaços d'oblidar-se de l'individualisme per tal de consolidar un joc que beneficiï el conjunt i no les particularitats.
Ara, arriben les vacances. Seran uns dies sense futbol, però aquest estiu serà inoblidable. La primera ensopegada davant de Suïssa va sembrar molts dubtes, però a poc a poc l'ambient va anar creixent i mentre Hondures, Paraguai i Portugal restaven eliminats, davant d'Alemanya es va veure un futbol immens que té com a protagonistes tècnics de la talla de Guardiola, Luis Aragonés o Vicente del Bosque. I finalment, davant dels holandesos, el somni es va fer realitat.
