Hi ha una mena de creença urbana que diu que les dones, a diferència dels homes, són capaces de portar a terme diverses tasques alhora. Per exemple, seguir una conversa i fer boixets o, si voleu, seguir una sèrie de televisió i tenir una conversa múltiple en un xat.
Encara no s'ha pogut demostrar l'eficàcia de la tasca múltiple ni tampoc que sigui una qualitat d'un sol gènere. Més que res per la complexitat que representa estudiar-ho: de tasques n'hi poden haver milers, dissenyar indicadors objectius de bon rendiment és difícil, aconseguir una mostra prou gran de la població general complicat, i un llarg etcètera de reptes i dificultats.
Amb tot, alguns intents hi ha hagut. Un dels més difosos és el portat a terme a la Universitat de Stanford. Es tracta d'un estudi publicat fa una mica més d'un any i mig en què un centenar d'estudiants universitaris són dividits en dos grups, els que duen a terme moltes tasques comunicatives alhora (per exemple, enviar SMS, llegir correu electrònic i escoltar la ràdio) i els que habitualment no ho fan simultàniament. Després de passar-los una sèrie de proves (per exemple, mostrant rectangles vermells i blaus en flaixos i demanar que identifiquin si hi ha un canvi de posició), els resultats van mostrar que els més multitasking eren ?menys capaços de respondre adequadament. La conclusió fou que aquests darrers quan estan en situacions on hi ha múltiples fonts d'informació (ja siguin externes o de la pròpia ment) tenen dificultats per filtrar el que no és rellevant del que ho és.
Els resultats no són generalitzables, però són uns primers passos embrionaris per seguir-ho estudiant i potser algú algun dia podrà confirmar o desmentir la creença urbana.
