Ja ho veieu, enyorat Heribert. Diumenge vinent passarem el primer Onze de Setembre sense vós. Heu marcat una època. Sempre fóreu "geni i figura". I vàreu mostrar-ho el dia que, fent ús de la vostra llibertat d'expressió, vau exposar el gran problema generat per una immigració descontrolada. Llavors, com ara, els mass media se us van abraonar al damunt. Com una manada de llops amb les dents esmolades. Sempre en nom d'un unitarisme espanyol camuflat sota un "internacionalisme ben entès". Vau ser sincer. I exposàreu allò que tants polítics no gosaren exposar i ara s'ha fet evident. No es pot conviure amb els espanyols. En aquest Onze de Setembre tan ple de provocacions serà capaç, el vostre record, de cohesionar una manifestació unitària?
"De fora vingueren i de casa ens tragueren". Això deien els nostres avis. Deien també: "Gat escaldat aigua tèbia tem." Ca barret! Continuem mesells. Condicionats per l'"estigma de l'esclau" que tantes vegades ens recordà l'entranyable Ferrer i Gironès. (Si no, com s'explicarien els "vivas" catalans a la Selección Española de Futbol?).
L'eix Socialista-Popular no en té mai prou. Ni som nació ("comu?ni?dad" i encara gràcies), ni es respecten els drets lingüístics ("bilingüismo" a Barcelona, però "monolingüismo" a Madrid) ni se'ns reconeixen les Competències que l'any 1977 vàrem "esgarrapar" al centralisme espanyol amb aquell milió de segadors. Tots els esforços de convivència proposats en els darrers trenta-cinc anys pels socialistes catalans als seus ?correligionaris espanyols han topat sempre amb el mur de la incomprensió. De la mateixa manera que els interessos dels ??partits -això sí, amb bones paraules- han escamotejat els interessos nacionals de Catalunya. La pedra d'ensopec? Sempre la mateixa: "tants caps, tants barrets."
