Cartes

mateu frigolé teixidor. montcal (canet d´adri).

Després de més de quaranta anys, al poble de Montcal (Canet d´Adri) s´ha tornat a celebrar la Festa Major. Una festa molt ben organitzada per una colla de gent del poble, que amb molta feina i bona voluntat es pot dir ben alt que ha estat un verdader èxit. La missa en honor de santa Cecília, amb un bonic sermó i concert a l´acabar. Una fira i jocs per a la mainada a la sortida. Al migdia, al marc incomparable del restaurant Can Toscà, un esplèndid dinar cuinat per les mestresses del poble, amb els guisats d´abans, escudella de galets i pilota, senglar amb rovellons, amb castanyes i el rostit amb pollas­tre de pagès. Un bon pastís amb vins i cava de la terra. Tot fet amb molta il·lusió. Va quedar també molt original el concurs de soperes antigues. Per acabar vàrem tenir l´actuació del duet local, el gran Tomaset i Sra., que van fer les delícies dels bons balladors. I que n´era de maco el ball del fanalet! Va ésser un autèntic esclat de joia que molta falta fa en els temps difícils que estem passant. Una festa participada per tot un poble que vol tornar a les tradicions dels nostres avantpassats. Enhorabona a tothom i que no tornin a passar quaranta anys més. Ara ja només ens cal la independència... de Canet, és clar.

El silenci dels anyells

jordi vidal bernades. palarugell.

Que els del PP no anunciïn les mesures que prendran fins conèixer l´estat de comptes públics és lògic; el que no s´entén i ens produeix veritable neguit és que, davant la situació i la rapidesa amb què es mouen les forces econòmiques, gairebé una setmana després de la seva victòria electoral per majoria absoluta, els del PP i principalment el seu president, el Sr. Rajoy, que serà el nou president del Govern, encara no hagin fet cap declaració publica (més enllà de la breu intervenció de la nit electoral) més que res per tranquil·litzar, abans que els mercats i la Sra. Merkel, a tots els espanyols. Suposo que és com el silenci dels anyells.

Curt de jornal

Josep Ruiz garcia. santa coloma de farners.

És una expressió que ha quedat en desús, que quan jo era jove s´emprava normalment referida a aquells treballadors que no rendien gaire durant la jornada laboral, és a dir, el que avui en diem que tenen baixa productivitat. És un maimó, es deia d´aquell treballador de baix rendiment. Aquesta definició es podria aplicar al nostre alcalde Sr. Solà? Diria que seguint els paràmetres abans explicats, rotundament, sí. M´explico: no fa gaire dies va inaugurar amb gran rebombori mediàtic una obra que segons ell ha d´apujar el nivell cultural de la ciutadania de Santa Coloma. Això es podria discutir però no és el cas. Si ho creu així no seré jo qui li porti la contrària. Ni a ell, ni al noi del cabàs, director i pare espiritual de la obra. La meva disquisició sobre el concepte curt de jornal s´explica per la durada de l´obra. Aquest Ajuntament –presidit, dirigit i potinejat pel Sr. Solà–, ha emprat més de set anys i mig a culminar parcialment una obra que francament amb un parell d´anys es podia haver fet del tot. L´experiència viscuda amb la construcció i posta en marxa en poc més d´un any de la Residència Geriàtrica per part de l´alcalde Jordi Iglesias m´ha portat a aquesta conclusió: l´alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà, és el que antigament es deia un noi curt de jornal. Set anys per fer una obra de l´envergadura de la Casa de la Paraula és excessiu. Tornant al Geriàtric, recordem que en aquells anys el pressupost de l´ajuntament no arribava als 200 milions de pessetes. El pressupost dels darrers anys ultrapassa els 2.000 milions de pessetes. Per tant, és evident que l´allargament de l´obra no és per una qüestió pressupostària sinó més aviat per un problema de productivitat d´un alcalde molt ben pagat però curt de jornal.

Nadal i el petit comerç

cati babot artigas. banyoles.

Arriben les festes nadalenques i a tots se´ns desperta l´esperit consumista. Sigui per als menuts de la casa, sigui per als que ens agrada fer regals i veure la cara que posa qui els rep, sigui perquè ens agrada desfer paquets embolicats amb paper cridaner de paisatges nevats, estrelles... adornat amb grans llaços, tothom, volent o sense voler, ens trobem immersos en compres necesàries o sense sentit. Voldria que tinguéssim present en aquestes dates la necessitat de no deixar en l´oblit el petit comerciant del nostre carrer, barri, poble o ciutat. No ens deixem enlluernar només per les grans decoracions dels centres comercials gegantins i procurem que les botigues que formen part del nostre entorn habitual puguin sobreviure i els seus propietaris no es vegin obligats a tancar el seu negoci familiar, com és habitual de veure en aquest llarg i feixuc període de crisi.