Els primers mesos de Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol no són fàcils. Certament, es pot criticar per motius partidistes, però ningú no pot discutir que els seus ministres estan prenent mesures, que poden agradar més o menys. Però hem passat d'una situació d'apatia absoluta en els darrers mesos de ?Zapa?tero, a una presa important de decisions en els consells de ministres dels divendres a La Moncloa.

De Guindos i Montoro volen conèixer quin és de debò el deute de l'Estat espanyol. Brussel·les colla i encara que el president els ha plantat cara la propassada setmana en el tema del dèficit, els europeus tenen interès a saber la veritat econòmica espanyola.

De moment el govern ja ha aprovat un mecanisme perquè els ajuntaments facin aflorar totes les factures pendents. A partir del 15 de març ja no restaran pagaments als calaixos i els interventors municipals enviaran els llistats al Ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro.

El Reial Decret 4/2012 de 24 de febrer globalment ha estat molt ben rebut pels consistoris atès que se'ls presenta una fórmula per tal de liquidar els deutes amb els proveïdors: un crèdit sindicat amb la participació de l'ICO a deu anys -amb dos de carència- i a un interès d'un 5% sembla del tot assumible per a la majoria d'ajuntaments.

Però a part de fer aflorar el deute dels pobles i ciutats, el govern amb la seva mesura també ha buscat una fórmula per tal de controlar els alcaldes i equips de govern que durant massa temps han estirat més el braç que la màniga.

No hi ha dubte que els polítics locals d'ençà de la restauració democràtica s'han dedicat més a qüestions ideològiques que no pas a la gestió. Fins i tot ha existit un baf de populisme que en incrementar les instal·lacions o equipaments del seu municipi ha provocat una disbauxa econòmica interna de conseqüències inimaginables abans d'endinsar-nos en aquesta crisi que ens ha acostumat a les retallades, a la pujada d'impostos i a un pessimisme generalitzat amanit amb uns bancs i caixes que han tancat l'aixeta del crèdit tant a les administracions com als empresaris o als mateixos ciutadans en general.

Ara el govern comunica als alcaldes que han d'ajudar els interventors per tal de comptabilitzar totes les factures pendents i que el funcionari es veurà obligat a redactar un pla de viabilitat si es volen acollir als préstecs. Contràriament, malament rai i es veuran exposats a no rebre els ajuts econòmics del fons de l'Estat, que es paguen anualment.

Els interventors hauran de fer bé la seva tasca de control sobre els alcaldes i equips de govern que en cas que s'acullin a aquest pla de viabilitat, ja no podran fer més inversions i s'hauran de conformar amb la gestió, sense poder vendre fum ni projectar grans objectius que no siguin els del dia a a dia. Per primera vegada des de l'Estat es limita l'autonomia municipal i possiblement no és del tot desencertat aquest criteri si de veritat es vol posar ordre.

Aquesta setmana podem veure l'exprimer ministre d'Islàndia, Geir H. Haarde, assegut al banc dels acusats en no haver sabut administrar una crisi que els va portar al col·lapse bancari. En el futur, l'espasa de Dàmocles penja sobre els alcaldes espanyols. La irresponsabilitat d'alguns edils farà pagar una vegada més justos per pecadors.