l'Ajuntament de Girona va repartir dissabte passat entre els pagesos i marxants que s'instal·len als voltants de l'edifici del Mercat del Lleó, un fullet amb els nous requisits que han de complir per poder muntar la parada. Es tracta que presentin la paperassa que els acrediti com a productors agrícoles. La intenció de l'Ajuntament és evitar que al comprador li donin gat per llebre, és a dir, productes comprats a Mercagirona procedents de vés a saber on, en lloc d'autèntics ous de pagès, pèsols de temporada o pinetells trobats als Àngels. La mesura vol protegir el consumidor i delimitar els espais amb les parades dels productors agrícoles ubicades a fora, i els marxants de fruita i verdura, a dins.
És lloable la intenció de les nostres autoritats d'evitar-nos el típic engany dels ous col·locats al fons d'un cistell amb palla abundant per demostrar que no són de granja. Des de primers d'abril, data en la qual es farà efectiva la mesura, els voltants de l'edifici del mercat seran ocupats únicament per pagesos. I no només això, sinó que tindrem productes frescos tres dies a la setmana, un d'ells el dissabte. Ja m'imagino la gràcia que els farà als agricultors venir a Girona en ple hivern, amb una gelada de pronòstic, muntar la parada, per força esquifida en aquesta època de l'any i estar-se al peu del canó passant un fred terrible per evitar perdre el lloc.
En un món globalitzat, en uns mercats en els quals podem trobar amb gran facilitat fruita tropical, cireres al novembre o raïm al mes de març, posar tants entrebancs als pagesos és carregar-se la pagesia. És clar que l'Ajuntament no n'és l'únic responsable, però s'afegeix a la pressió que pateix l'agricultor que no pot competir amb preus amb els grans cultivadors, amb els seus hivernacles, regs per goteig, plaguicides i altres mètodes per aconseguir que el producte arribi al mercat amb un aspecte immillorable, net i polit encara que la qualitat no sigui la mateixa. Ser pagès no surt a compte i quan marxin de la plaça del Lleó perquè no poden presentar tota la paperassa que se'l exigeix o no paga la pena venir tres dies a la setmana haurà desaparegut (haurà passat avall, com deia en Josep Pla) tot un món que ja només podrem recordar amb nostàlgia, una manera de viure i de guanyar-se la vida que ja no té lloc en aquest planeta tan tecnificat.
