Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera, va dir que si el 75% dels votants del seu poble no es manifestava a favor de la plantació de marihuana, dimitiria. És el que va dir, però no és el que va voler dir, perquè ha relegat el compliment de la seva promesa a un futur indeterminat. També Rajoy va assegurar que no faria res del que està portant a terme, d'on es pot deduir que entre el que va dir i el que volia dir no hi ha cap concordança. Podríem despatxar l'assumpte ràpidament afirmant que van mentir com brètols, però la mentida, per mantenir la seva substància, ha de posseir algun grau d'excepcionalitat. En un món en el qual ningú diu la veritat, la veritat esdevé inevitablement mentida. De manera que ara mateix, si un ministre jura deixar la butaca si no s'aconsegueixen certs objectius i la deixa, ens haurà enganyat com a xinesos, ja que allò normal és fer el contrari del que es promet.
Si al que s'ha esmentat en les línies anteriors afegim el problema de les mitges veritats, o les mitges mentides, o les ambigüitats calculades, resulta que la comunicació entre els governants i els governats es transforma en una mena de Torre de Babel en la qual a qui demana totxos se li dóna ciment i a qui sol·licita una pala se li entrega un pic. La confusió de llengües sense necessitat de canviar d'idioma.
- Que dic jo que hauríem de portar el nen al pediatre, per l'assumpte dels cucs.
- Però si plou caldrà cobrir amb un plàstic les taules.
Vol dir-se que si l'actitud dels polítics es traslladés a la vida quotidiana dels contribuents, l'existència diària esdevindria un infern. Demanaries un cafè amb llet i et servirien, no ho sé, una copa d'anís. O entraries al quiròfan per treure't una berruga i t'amputarien una cama. Ens destruiríem de seguida com a societat i com a individus. La destrucció, en certa manera, ha començat ja, perquè veus Luis de Guindos a la tele i ja saps que dirà alguna cosa sense cap ni peus, que la realitat, quan no un company del seu propi partit, desmentirà de seguida. Qui diu Luis de Guindos, diu Esperanza Aguirre o el mateix Rajoy. No sé si m'explico.
