Cartes

de Valenciano

pedro j. piqueras ibáñez. girona.

Elena Valenciano no para de llançar "perles" en forma de qualificatius pamfletaris. Sembla que no considera els resultats que les incoherències d'aquest tipus tenen en els ciutadans. Agitar amb tòpics, recórrer a desqualificacions sistemàtiques, a més de jugar amb el malestar de les persones, és, si més no, irresponsable. Elena Valenciano hauria de ser constructiva, si és que en sap, pot i vol. Potser és que el seu cap, Rubalcaba, vol que procedeixi de la manera com ho està fent, sembrant divisió en els espanyols.

Dir que el Sr. Rajoy vol que les dones tornin a cuidar de la casa, és a dir, de la família, dit d'aquesta manera, és tractar-les de marujas, és un despropòsit, però alhora és tirar terra a la seva teulada, que és dona i no sé si mare. També s'inclou en la seva falsa acusació amb la qual menysprea la dona, mare i esposa. No, sra. Valenciano, no és això, és tot el contrari del que vostè vol fer pensar a les dones amb vocació d'esposa, mares i mestresses casa. Recordo que quan era petit, la meva mare em va ensenyar els primers passos, les primeres lletres, les primeres oracions, etc.

La decisió que una dona es quedi a casa és per conduir millor l'empresa, la llar familiar, on la presència de la mare és insubstituïble. És que cal distingir la dona que percep un sou per la feina que fa en una empresa externa de la que treballa cada dia a casa perquè tot funcioni? Afirmava una mare de família nombrosa: "Mai tenen la mateixa recompensa les que treballen fora, tot i que les "feministes ràncies" intentin humiliar i menysprear el nostre paper". L'aportació que una mare de família pot fer als seus fills, formant-los en profunditat en els aspectes més bàsics, podent fer-ne, al seu torn, altres formadors, de manera que es creï una cadena ininterrompuda de responsabilitat i de virtuts, és el més valuós que pot fer una dona i la millor manera de col·laborar amb la societat. Deia la mare anterior: "Potser per aquesta opció que jo he pres lliurement, no se'm pot considerar dona treballadora?" No és aquesta una dona íntegra, per molt que vostè la vulgui desqualificar, sra. Valenciano? I dic això de sra. mal que li pesi.

Deixa'ns en pau,

Josep C. Vergés

JOSEP MARIA BOSCH. girona.

Cada diumenge, com per art d'encantament, solen aflorar en aquest Diari de Girona dues opinions repetitives: les de l'inefable Quintanas Bosch, home de l'extrema esquerra que enyora aquells anys daurats en què feia i desfeia des de l'Ajuntament de Girona. I les del repetitiu Josep C. Vergés. Jo no sé què tindrà aquest home contra el Molt Honorable President Jordi Pujol -ell que no és honorable ni moltíssim menys- ni contra en Josep Antoni Duran i Lleida. Que consti que no tinc cap interès en defensar ni l'un ni l'altre, però la malaltissa obsessió del tal Vergés arriba un moment que cansa i fa autèntica pudor. Quin mal hem fet els lectors del Diari de Girona per haver d'aguantar ?diu?menge sí i diumenge també els exabruptes del tal Vergés? Si tan malament l'han tractat, que acudeixi a la Justícia i deixi als lectors d'aquest diari -molt em temo que no dec ser l'únic- en pau. Jo vaig conèixer un professor que deia que, en aquests casos, el que s'ha de fer és donar-los un petit "carguillo" i que, automàticament, canvien la seva forma d'actuar. Pel que ens diu el senyor Vergés, als seus 65 anys, ja no hi ha "carguillo" que valgui... però, si us plau, senyor Vergés, deslliurin's del seu avorridíssim monotema i parli'ns, si li plau, dels paisatges i els costums de Suïssa... Els lectors del Diari de Girona, i vostè mateix, hi sortirem guanyant.

La culpable

demagògia d'en Mas

Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.

Les noves retallades del Govern de Catalunya segueixen incidint sobre els més febles de la societat. En Mas i companyia ho tenen molt bé ja que, donant les culpes a Madrid, ells es renten les mans i poden seguir amb l'indeclarat espoli que fan dels diners dels catalans. És inútil insistir que retallant els sous dels polítics (veritables voltors del país), prohibint-los tenir més d'una dedicació (avars que mai en tenen prou), suprimint tot tipus de dietes per assistència (són part de la seva feina), anul·lant els consells comarcals (nius de polítics fracassats), traient les subvencions als mitjans de comunicació (sobretot a ràdio i tv), sindicats i partits, reduint el nombre de parlamentaris (què hi fan 135 manyacs?), suprimint la majoria d'agències governamentals (veritables pous sense fons on s'acumulen els favors deguts) i mil altres possibilitats, no necessitaríem retallar en sanitat, educació i seguretat, bases d'un país pròsper, lliure i amb futur. Doneu-me metges, infermeres, professors, mestres i policies i traieu-me polítics, amics i familiars, veritable càncer de la nostra societat.