Artur Mas va parlar dues hores en una roda de premsa per explicar la nova onada de retallades. Va parlar molt però no va dir res. Semblava el conill de les piles que no s'acaben mai, mentre les de les altres marques es van esgotant. Malgrat l'energia, no va ser capaç de concretar cap retallada i es va passar una bona estona plorant. O sigui, allò típic de la culpa és de tothom (Espanya, Europa i tripartit) però mai de CiU, encara que fa més d'un any que governa. Mas pensava que camuflant entre vaguetats i crítiques el que ell anomena "ajust", el poble no seria conscient de la magnitud del problema. Però la tisorada s'ha anat desgranant a poc a poc. Avui escoles bressol, demà Salut, després ajuts a la immigració i jubilacions de funcionaris i, finalment, la Formació Professional. Com si fóssim babaus. CiU veu com les enquestes no li són favorables i el Govern té un problema de comunicació. No sap com explicar la imperiosa necessitat de quadrar els números tal i com se li està demanant des de Madrid i Brusel·les. El que no sap Mas és que les piles inesgotables del conill també s'acabaven, encara que l'anunci no ho ensenyés.
