Cartes

reduir l'atur

Xavier Botó Casademont. BESCANÓ.

Els funcionaris actualment tenen l'opció de compaginar la feina a l'administració amb altres feines. Amb un atur tan considerable no trobo lògic que hi hagi persones amb diverses feines i unes altres sense opcions a treballar.

La meva proposta és que els polítics creïn una llei per obligar el cos de funcionaris amb diverses feines a elegir entre estar a l'administració o a l'altra feina. Seria una mena d'excedència forçosa (mantenint la plaça i amb dret a tornar si les coses van malament a l'altra feina) fins que la taxa d'atur baixi per sota del 10%. Tampoc no hauria d'afectar els funcionaris amb rendes baixes. Estem parlant de personal que cobra més de 24.000€ a l'any només amb la feina a l'administració (metges, directius, etc...).

Petits estalviadors

Paquita Xarles Arnau. Girona.

Què és aquest clam que sentim dels nostres avis? Molts havien guardat amb esforç un raconet per quan arribessin la malaltia i la vellesa, i quan han arribat s'han trobat amb els diners bloquejats. Els bancs i les caixes els havien enganyat amb interessos alts i ara no els poden recuperar fins a la setena generació. Això què és? Puc explicar la meva experiència: també em va passar però amb la sort que un familiar em va advertir que havia caigut en una trampa i, com que feia pocs dies, ho vaig poder anul·lar. D'això se'n diu robar, i no amb guants blancs. És un atracament a mà armada. No val l'excusa de que ho han donat per escrit i s'ha signat. Ja es cuiden prou bé de posar-ho de manera que la gent de peu no ho entenguem.

Senyors polítics de tots els colors i ideologies, ja que tots més o menys heu governat, per què a tots aquests directors, presidents o responsables, i també alguns empleats que són els qui directament ens enganyen, no són a la presó?

Els ciutadans us votem i us paguem perquè governeu i poseu ordre. No serà que vosaltres també hi esteu posats de quatre potes i la brutícia ja us arriba a les orelles?

La nostra societat ha deixat Déu de banda, ha enterrat els valors, ha llençat per la finestra la moral i l'ètica, i així anem, només compta el diner. Hi ha coses que no es poden comprar.

Els contenidors

de les deixalles:

una alternativa

per poder menjar alguna cosa

ramon MASSAGUER. BANYOLES.

Qui ho havia de dir: anys enrere, abans d'aquesta maleïda crisi, quan tothom tenia feina, quan tothom tenia diners, quan tot era abundància i podíem anar al "súper" a omplir el carretó de la compra de tot allò que ens venia de gust; que vindria un temps en el qual molta gent, per poder omplir una mica l'estómac, haurien d'anar a buscar el menjar a dins dels contenidors de les deixalles, aquests contenidors que hi ha prop dels supermercats, on es llencen els productes caducats i malmesos i que no es poden vendre (fruites, verdures, productes envasats de tota mena...).

Obren els contenidors i alguns fins i tot es fiquen a dins, i es posen a remenar entre les deixalles, a veure si hi ha sort. Si és així omplen alguna bossa i marxen una mica contents, ja tenen quelcom per menjar.

Abans jo no recordo haver vist aquests extrems, els únics que rondaven pels contenidors de deixalles eren els gats i els gossos. Intento posar-me a la pell d'aquesta gent i crec que ha de ser dur veure que abans podien comprar el menjar i ara han d'aconseguir-lo d'aquesta manera. Com han de penar i s'han de sentir aquestes persones?

Al principi, moltes eren persones immigrants que havien quedat sense ingressos econòmics, però... últimament ja s'hi pot veure molta gent natural del país, gent jove i també gent gran. I és que la gana fa córrer tothom, i si no preguntem-ho als nostres avis o pares, que varen patir la fam dels anys de la postguerra.

M'indigna veure tot això i em faig un munt de preguntes: per què aquestes persones han hagut d'arribar a aquesta situació límit? Qui en té la culpa? Què cal fer per arreglar-ho? Que no teníem una societat del benestar ben consolidada, que vetllava per la gent mancada de recursos? I sobretot, com és que hi ha gent que llença els diners tan alegrement i n'hi ha d'altres que no en tenen per menjar?

Oda al radar torçat

Ignasi Mas Nadal. Olot.

Als volts de la N26, / prop del quilòmetre 70 i en direcció Olot, / hi viu, al costat del voral, un radar. / Un radar trist, que no treballa. / Conduint en la direcció contrària, he pogut apreciar, / que el pobre radar està tocat. / Algú li va donar un fort cop, i està torçat. / Tot el seu afany a fotografiar els conductors, / que creuen que són bons corredors, / s'ha espatllat. / El pobre radar... està torçat.

Ell que voldria multar a l'infractor! / Fer una foto, amb flaix i tot! / Però no pot. Té el cap molt tocat, / el pobre radar... està torçat.

Ell que està al vial ben fixat! / Cap cotxe se li pot escapar! / Però en l'últim moment, / quan detecta el moviment, / només li queda la foscor del costat. / El pobre radar... està torçat.

Així doncs, conductors amants de les grans velocitats, / que us creieu els amos de la carretera, / no tingueu pas por. / Si passeu per aquest tram, / a 120, 130 o com un llamp, / tranquil·litat. / No funcionarà. / Algú li ha donat un cop fort. / I el pobre radar... està torçat.

Reflexioni,

senyor Giraut

Alfonso Castro PÉrez. castell-platja d'aro.

Fa uns dies, Diari de Girona publicava una extensa reflexió en relació amb les finances municipals dels ajuntaments de la nostra demarcació. La preocupació sobre l'escassetat de recursos municipals com a conseqüència de la situa?ció econòmica general era el comú denominador. Amb una única excepció: la de l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, el Sr. Giraut.

Entenc en part els seus arguments, la qual cosa no vol dir que comparteixi la seva absoluta apatia per un context que en res ens beneficia.

L'argument principal és clar, claríssim: el cens municipal és aproximadament de 10.000 veïns. D'aquests, no més de 8.000 són residents tot l'any, és a dir, usuaris de serveis públics municipals: de l'am?bulatori, de guarderies i ???col??legis, dels serveis socials, etc. Tots sabem com pot ser de car mantenir un municipi turístic, però no sempre en el mateix lloc, el centre.

L'exemple és a la zona del Ridaura, plaça de les Nacions i carrers adjacents, no és que hagi perdut qualitat, és que no n'hem tingut mai.

Vostè, Sr. Giraut, només s'ha preocupat de ser alcalde del carrer més gran, per interessos propis, els que vivim en la perifèria només estem per pagar els impostos.

Des de la canalització del riu, amb quatre gotes que caiguin estem inundats i tant vostè Sr. Giraut, com el director territorial de l'ACA, Sr. Rocas, poc fan per remeiar-ho.

Quants municipis amb aquestes xifres de població disposen d'un pressupost ordinari de 24 milions d'euros? Només faltaria que no haguessin pagat les factures de l'any passat als seus proveïdors abans del mes de març d'aquest any!

Presumeix vostè d'haver elaborat un pla econòmic i financer i que per aquesta anticipació no l'afecta la crisi amb la mateixa intensitat que als nostres veïns. No se?rà més aviat, Sr. Giraut, que pels enormes ingressos en forma d'impostos que té el nostre ajuntament, i que els paguem entre tots, no necessita vostè un pla econòmic i financer?

Em sembla, amb tot el respecte, que el que és seu no té cap mèrit. Per la qual cosa li demano que reflexioni.