acaba d'aparèixer el llibre Illusions financières (Les editions de l'atelier), del doctor Gaël Giraud, jesuïta, professor de l'École d'économie de París. Manté que la sortida de la crisi ha de passar per l'inici d'una "transició ecològica", que faci front al canvi climàtic i a la crisi de l'energia, i per la reforma del sistema bancari. Si no és així, vaticina un crash, abans de l'estiu del 2013, molt pitjor que el de 1929. La crisi financera de les subprime s'ha convertit en una crisi de deute públic, i tot sembla indicar que el pitjor encara ha de venir. El carreró sense sortida al qual els mercats financers condemnen l'economia europea soscavarà les pròpies institucions de la Unió Europea. Així es pot vaticinar la recaiguda de Grècia i la caiguda d'Espanya, Itàlia i també França. Hi ha altres sortides, es pregunta, que la generalització dels plans d'austeritat fiscal, el pagament dels deutes bancaris per als contribuents i la deflació? "Tots els bancs s'estan morint i nosaltres no hem de morir per un banc", afirma Giraud.

L'autor posa en relleu que el reptes de l'energia i el clima són els principals factors que influeixen en la prosperitat sostenible i la necessitat de col·locar-la al centre d'un nou projecte que s'escapi de l'addicció mortal de la nostra economia cap a unes finances desregulades. La transició ecològica és un projecte de societat que pot conduir Europa a sortir del parany on l'han precipitat els excessos financers.

Des de la seva condició de cristià, fa una apel·lació a aquests perquè juguin un paper d'avantguarda en el compliment del repte de la transició ecològica: respecte a la naturalesa, l'amor per l'altre, en nom dels més vulnerables, dels que seran les primeres víctimes d'ajust climàtic i l'energia que ens imposarà la naturalesa, si no es fa res per negociar la transició amb la intel·ligència i la preocupació per la justícia. El que a França en diuen creixement sostenible i solidari.

Comparteixo plenament els reptes de Giraud: immediata regulació bancària internacional, començant per Europa. I aposta des del Banc Europeu per una economia sostenible, solidària i no dependent, amb inversions abundoses que crearien centenars de milers de llocs de treball i facilitarien el pas a una societat del benestar frugal i sostenible. Només hi trobo a faltar -no deixa de ser francès- la necessària revolució en el model d'estat, especialment els diplodocus jacobins que predominen al sud d'Europa i que del seu estatisme en fan una rèmora per a qualsevol transformació social i econòmica àgil, equitativa, responsable i no paternalista.