Vaig llegir la notícia que l'escriptor Robert Coover va enviar un e-mail, al cap de 24 hores, tot desmentint-ne un d'anterior de fals: algú l'havia suplantat, s'havia fet passar per ell. La història és la següent: uns pirates russos havien rebentat el seu compte de Yahoo, infectat la seva agenda i li tallaren la comunicació amb tots els seus contactes. Els amics van rebre un missatge desesperat del fals R. Coover on informava que estant en un hotel de Màlaga li havien robat els diners i no podia tornar als Estats Units, a tal fi els urgia que fessin donacions a un compte corrent. La prosa del fals escriptor era impecable i per aquest motiu alguns van dubtar, no sabien què fer, però abans de decidir-se ja van rebre el missatge verdader de R. Coover anul·lant l'anterior correu, donant-los les gràcies i advertia que anessin amb cura a l'hora de deixar entrar desconeguts en el correu particular.
Marius Serra també explicà, no fa gaire, que va rebre un missatge d'una escriptora catalana, suplerta per uns pirates que operen en la xarxa, que li demanava calés, puix li havien robat tot el que portava i no sabia com tornar de Londres a Catalunya. Se'n malfià, però perquè l'e-mail estava escrit en un castellà penós, com parlen els indis en algunes pel·lícules, que no saben conjugar els verbs i només empren el infinitiu.
Vull explicar un atac duríssim virtual que va rebre la Montserrat, la meva dona, fa uns cinc anys. Un dia al matí s'adonà que tot el que tenia en el ordinador havia desaparegut per art abracadabrant. L'hi havien esborrat tot, no sols els escrits i imatges, sinó també la correspondència i les adreces dels amics i amigues. No quedava cap rastre de la seva identitat. Van buidar-li tot l'ordinador i van tenir la murrieria de començar per les adreces per deixar-la incomunicada amb el món, aïllada i bloquejada del tot.
Al cap de poc el seu germà la va telefonar per comunicar-li que havia rebut un e-mail angoixant seu que deia: "Hola, sóc en Montserrat i et vull explicar la situació desesperada en la qual em trobo. He vingut en una missió humanitària al Senegal i jo m'he quedat a la ciutat amb els diners per lliurar als més necessitats, mentre els altres homes seran dies fora recorrent els pobles per veure com poden ajudar i, com imagines, en aquests països reculats les comunicacions van fatal. No puc predir quan tornaran. Ai las! M'han robat. M'ho han pispat tot, fins els meus calés i el passaport. Ok? L'amo del hotel vol cobrar perquè sap que he estat víctima d'un robatori i tem que marxi sense pagar. Però sense dòlars no puc satisfer la seva exigència. Ok? Et demano de forma urgent que facis una transferència al número de compte... Saps prou bé que no sóc un home que demani ajuda si no es del tot necessària, per això t'apresso que no endarrereixis la teva contribució. No vull acabar a la presó. Ok? Ja m'entens. No cal insistir més. Una abraçada. Montserrat.
Sort que el text estava escrit per un grapallut en un castellà ple de faltes i males construccions morfosintàctiques. Fins l'autor pirata pensava que el nom Montserrat era un nom d'home. Ningú va picar l'ham, malgrat jugar amb els bons sentiments com pretendre fer creure que la meva dona era a l'Àfrica enviada per una ONG. Durant tres dies no va parar de sonar el telèfon de gent que havia rebut la carta. Alguns amb un to burlesc mofant-se de la carta tan delirant, altres capficats que no sabien què fer. Un de molt sorneguer li va dir: "Ignorava la teva doble vida, perquè no em negaràs que era un ardit per aixecar-me la cartera fer-me creure que t'havien rapinyat els diners". Recuperar el que hi havia en l'ordinador fou una tasca feixuga i lenta; sortosament algunes coses les conservava en un disc dur, però altres s'anorrearen. Irrecuperables per molts esforços que férem per rescatar-les.
Internet és perillós, fràgil, insegur i certament penetrable. Per això cal adoptar mesures de bloqueig a fi que ningú no volgut es filtri en l'ordinador. La gent que tecleja en els xats ha d'anar amb compte. L'anonimat, la suposada opacitat, fa valents els tímids, els valents temeraris i els pedants i exhibicionistes, més mediocres del que són, i no millora els imbècils ja que la ignorància a més d'atrevida és arrogant.
Una amiga i jo mateix desemmascaràrem un home d'Arbúcies, de 56 anys, de nom Josep, que ella havia conegut en un xat; l'home viu a Barcelona i es feia passar per un altre, per en Pere, un company del mateix poble, d'edat semblant i empleat en la mateixa empresa. El suplantador, un individu casat, es camuflava, per no posar en perill el seu precari matrimoni, sota l'aparença d'en Pere, solter i sense compromís. Així es relacionava amb dones enganyant la pròpia muller. En Josep va explicar a la meva amiga la vida i miracles d'en Pere, fins relacions sentimentals i ?sexuals que aquest havia mantingut en el decurs de la vida, però va cometre l'error de barrejar-hi dades personals vertaderes en la biografia de l'altre, que ella va saber destriar bé.
Ella va acabar de descobrir l'autèntica identitat d'en Pere quan em relatà la història; jo, natural d'Arbúcies, conec els dos homes i em vaig adonar que quelcom grinyolava en la història narrada per part d'en Josep sobre la vida d'en Pere. En el moment que ella l'identificà el renyà, ja que no era ètic el que estava fent. No obstant en Josep justificant-se va dir-li que ell havia estat suplantat per en Pere o per un altre. Diabòlic. Tanmateix alguns que estan ficats en els xats ho han trobat divertit i literari.
