Ho recordava l'altre dia l'hispanista John H. Elliot. El problema, deia, va començar amb els Borbons. La implantació de l'Estat nacional autoritari amb la supressió de les Corts de Castella i les de la Corona d'Aragó va desequilibrar la "innata" diversitat espanyola. Un altre historiador, García Cárcel, ha subratllat les insuficiències del model borbònic, vertical, enfront de l'Espanya horitzontal dels Austrias: el centre es va imposar des d'aleshores a la perifèria i la unitat d'Espanya es va adoptar com principi. Una idea que, en la següent centúria es faria canònica, fins i tot lírica i emocional, amb el noventayochisme, imbricat en la idea del regeneracionisme polític i del lament literari. Un riu subterrani que en el XX tindria al franquisme com el seu principal valedor ideològic. Elliott comparava la unió d'Anglaterra i Escòcia en 1707 amb la de Castella i Catalunya per concloure amb una lliçó divulgativa. Quants presidents catalans ha tingut Espanya? Des de Prim, cap. Tampoc feia falta que ho recordés l'excatedràtic d'Oxford (que no pot ser acusat d'esquerrà): la Constitució i el cafè per a tots no han solucionat el problema. És obvi. Ni aquí ni en el seu Regne Unit. Escòcia vol anar-se'n d'Anglaterra i Catalunya desitja tornar als seus orígens imperfectes. Els dos casos, no obstant això, són tractats per les forces hegemòniques conservadores, a Londres o Madrid, de manera diferent. El primer ministre britànic, David Cameron, i el ministre d'Escòcia, Alex Salmond, van signar a Edimburg l'acord que permetrà la celebració d'un referèndum sobre la independència escocesa en 2014. El PP de Rajoy i de FAES (i el PSOE de Rubalcaba) només podria concebre aquest fet des d'un estat oníric de semiconsciencia postdemocrática després de tirar a la galleda de les escombraries totes les referències identitàries i els pòsits carpetovetònics: la identitad i la cohesió s'han forjat aquí sobre el nacionalisme -"la idea" d'Espanya, subratllada per la "historiografía de la reconquista"- i la d'allà sobre segles de democràcia. No és menor l'assumpte. No és menor en l'opinió pública "liberal", d'hauria d'expulsar tolerància i respecte.
El "problema" va començar amb els borbons, en efecte, però ha acabat amb l'explosió romàntica d'Artur Mas com guia del poble elegit aprofitant el desencant ciutadà, que ha buscat la via sobiranista per reafirmar la seva perplexitat. Almenys l'independentisme ofereix una terra promesa. Més val aixó que res. Millor que el que hi ha? Les utopies sempre han estat benvingudes en la història quotidiana de la misèria. I els canvis polítics s'han servit dels cruixits socials. El nou horitzó europeu per a Euskadi" d'Urkullu vol sucumbir a l'estela de Mas? No sembla. Euskadi, amb tots els respectes, encara segueix sent això: Cánovas comprant voluntats per al restaurat Borbó -el cèlebre "canon"- i després Franco mantenint privilegis als requetès que després en la CE es van estendre als "territoris histórics". El foralisme engendra un altre problema. Encara que Urkullu estigui a la defensiva, Euskadi no és Catalunya.
I què és Catalunya sense Europa? Brussel·les li va tancar el pas a Mas i la bufetada va ser d'un colossalisme mesopotàmic. Una suposada Catalunya independent no és res sense Europa. No es pot pensar en un estat propi esqueixat de la "supranación europea", perquè aquella organització territorial defineix ?aquesta. Del projecte europeu depèn avui el destí social, econòmic i polític d'aquest tros del món. I el "projecte europeo" no està preparat avui per a un mestissatge de nacionalitats i regions refractàries a les institucions europees i a una opinió pública lubricada pels Estats-nació. Potser en el futur, segons la deriva dels Estats nascuts amb la caiguda del feudalisme, calgui buscar una habitació pròpia -àmplia i assolellada- a un nou model, emancipat d'aquell. Mentrestant, els "viatges" de Catalunya, potser Euskadi, i Escòcia cap a l'horitzó europeu es desenvolupen en el terreny de les mitificacions abstretes. No hi ha solució, en aquest terreny, perquè no hi ha problema. Si Europa no els vol, la qüestió està tancada.
