Cartes

Isaac Cano Moret. girona.

L'altre dia vaig anar als Albèniz amb la il·lusió de veure una pel·li, cosa que feia temps que no podia fer perquè estic a l'atur. Va ser decebedor descobrir que només podia entrar a tres sales a preu especial. I, com jo, les 4 persones que hi havia davant meu també van marxar decebudes i sense cine. La promoció "cinema a 1€ per a aturats" difosa a través dels mitjans de comunicació, ha estat una autèntica presa de pèl. El fet és que la informació facilitada als mitjans pels cinemes Albèniz (El Punt, Diari de Girona, TV3) és enganyosa i tramposa, ja que dóna a entendre, premeditadament, allò que no és. Una fantàstica campanya d'imatge i màrqueting a costa de la gent aturada. Però als aturats només ens volen per omplir sales que saben que quedaran buides, on projecten pel·lis que no estan funcionant bé. Una llàstima perquè aquesta podria haver estat una bona iniciativa si s'hagurssin fet les coses bé. En canvi ara, com a aturat, em sento utilitzat.

Motos clàssiques

Martí Dacosta. figueres.

Sóc un gran afeccionat a tot allò que està relacionat amb el món del motor. Ho reconec, no puc passejar sense aturar-me quan veig un vehicle clàssic aparcat prop del lloc on em trobo. Fa dies que sento algunes veus de polítics i autoritats en el tema, que es qüestionen restringir la circulació de motos de més deu anys al centre de les nostres ciutats, per unes suposades qüestions mediambientals.

Bé, segur que s'aprovarà la llei i ho haurem d'acceptar, però algú s'ha parat a pensar si fabricar, distribuir, usar i llençar alguna d'aquestes motos modernes amb obsolescència programada no resulta més contaminant que no pas els petits desplaçaments diaris que fan molts ciutadans amb les seves estimades Vespa, Impalas, Scoopys, tot embellint les nostres ciutats.

Facin la seva feina, demanin que tothom porti els vehicles al dia, amb la seva assegurança i la ITV passada, però deixin circular aquestes icones amb rodes, els afeccionats al tema els ho agrairem.

Arbre de Gernika

Joan Ribot Angelats. girona.

L'arbre de Gernika és un roure situat davant de la Casa de Juntes a la localitat biscaïna de Gernika. Aquest roure simbolitza les llibertats tradicionals de Biscaia i dels biscaïns, l'arbre actual és descendent d'un d'anterior (l'arbre vell) el tronc del qual es conserva en els jardins del voltant; el 2004 va ser declarat mort, i va ser substituït per un dels seus plançons en la primavera de 2005.

Fa temps que vaig posar al balcó de casa meva una estelada i tal com el roure s'està morint, pel cas descolorint; l'he substituïda per una de nova però sense treure la vella (bandera) i així seguirà fins que arribi la indepen?dència. Potser caurà a trossos però al seu cantó un altra i una altra seguiran el camí.

De què ens queixem, he descobert com a català que com més passa el temps més cultura rebo. Qui m'hauria de dir que a aquestes alçades de la meva vida parlaria cinc idiomes: català, mallorquí, valencià, andorrà i ara el lapao.

El lapao i el lopallús

JOSEP SERRA QUINTANA. girona.

Ja que un parlament autonòmic té potestat per definir el nom d'un nou idioma, proposo que el nostre parlament català faci el mateix. M'explico: el parlament aragonès ha legislat definint que el que es parla a la franja oriental del seu territori passarà a anomenar-se el lapao en comptes de català. Per la mateixa raó, el fins ara anomenat castellà i a vegades espanyol que es parla a la franja oriental de Catalunya hauria de denominar-se Elpallús. Recomano es tingui en consideració una petita variant per a la franja més occidental, ja que el que allí es parla és Lopallús o més oriental encara, el Sapallús. No fos cas que els polítics al sud de l'Ebre pensin que aquí no sabem també parlar amb propietat i per tant no volem quedar al marge d'un multilingüisme tan modern adquirit per llei, a base de decrets i amaneraments politico-ideològics.