Cartes

del Medi Ambient

Roser Frigola i Macià. girona.

Com qui no diu res! El concepte és tan complex ! Aquí i ara centrem-nos en una curta reflexió que ens pertany i molt. A hores d'ara sabem que els garrotxins, els ripollesos, els empordanesos o qui sigui es manifesten en contra que es rebentin les entranyes del seu subsòl per buscar un "tresor" que no desitgen, que enverinarà la terra i que portaria dubtosos beneficis al territori. Probablement els grans beneficis aniran a parar lluny, lluny, lluny. Aquí ens sol quedar: un paisatge malmès, aigües contaminades, agricultura destruïda... i finalment una certa frustració. També. Mirem si no la Costa Brava com a exemple paradigmàtic. I ara hi volen intervenir buscant-hi petroli o el que sigui. Hi posaran excuses econòmiques ara que la situació està tan fumuda, les embolcallaran amb un paper bonic i fins i tot hi posaran poesia, si cal, però aquest embolcall no contindrà mes que verí per a qui veu clar que el nostre petit país hauria d'ésser mimat. Com el Delta de l'Ebre -ara reserva de la biosfera-, que no ha assolit la qualificació fins que se n'han exclòs les centrals nuclears i els seus voltants. Ja als anys 80 Santiago Vilanova, jove militant ecologista, va escriure L'econacionalisme, una crida per emmirallar-nos en una Europa més sensible a la conservació del paisatge. Enguany ha sortit una nova proposta del mateix autor que situa L'econacionalisme, cap a l'estat propi. Què han fet els ecologistes com ell mentrestant? Doncs més de tres dècades d'anar-nos sensibilitzant, donant-nos coneixements i raons per decidir cap a on volem anar en aquest aspecte. I ara la població en bona part ja és conscient que cal dir prou a la desferra que ens ve imposada. És ingenu preguntar-se com és que els polítics malden encara per justificar la trinxadissa del país? O com és que els polítics ecologistes tenen tan poc ressò en temps d'eleccions?

Accident d'un camió

a l'autopista

Carles Mallart. Girona.

Divendres passat a les 7.30 del matí, possiblement per una forta ràfega de vent, un camió frigorífic va quedar travessat a l'autopista entre Figueres i la Jonquera direcció França, afortunadament sense víctimes mortals. D'accidents sempre n'hi ha hagut i malauradament sempre n'hi haurà, el que passa és que en haver traslladat els més de 4.000 camions diaris de la Nacional II a l'autopista, el problema s'ha agreujat. Res a dir en contra dels veïns de Bàscara, que encapçalats pel seu alcalde Lluís Lloret varen aconseguir aquesta fita després de molts anys de reivindicacions. Divendres entro a l'autopista a Girona a les 11.30 del matí, direcció Figueres ningú ens diu res, tot normal, i passada la benzinera de Bàscara comença el caos, tots bloquejats una cosa així com 45 minuts, avancem després d'una llarga espera i els tres carrils es reconduieixen a un de sol que desemboca al primer peatge de Figueres que es troba. Jo pensava, les barreres deuen estar obertes, de cap manera! Primera decepció, Abertis no havia estat a l'alçada primer per no avisar i després pel peatge. Les autopistes s'agafen per seguretat i rapidesa, i la seguretat amb tot això dels camions ha minvat sensiblement els últims dos mesos i la rapidesa divendres brillava per la seva absència. Així com el desplegament de mossos, bombers, grues, personal de manteniment de l'autopista, era evident i positiu divendres, la direccio de la concessionària inoperativa com a mínim per no avisar els usuaris que entraven després de diverses hores de l'accident. També em van venir al cap els parlamentaris gironins tant del PSC com del PP als governs i que cobren més de 9.000 euros/mes, i tots ens preguntem què han fet aquests últims vint anys a Madrid respecte a la N-II i a les comarques gironines?

La sagnia del frau fiscal

Jesús Domingo Martínez. Girona.

Els caps d'Estat i de govern de la Unió Europea (UE) van concloure la cimera dedicada a la lluita contra l'evasió i el frau fiscal. La UE ha posat la lupa al bilió d'euros -segons la Comissió Europea- que els estats perden cada any pel frau fiscal. Brussel·les -malgrat les reticències d'Àustria i Luxemburg- podrà ara negociar amb Suïssa, Andorra, Liechtenstein, Mònaco i San Marino fins a cercar llum sobre els "estalvis" dels ciutadans de la UE en aquests països. La transparència i la salut financera de la UE estan en joc.