La mala educació i la ignorància de les normes i principis de la urbanitat s'han convertit en eines de reivindicació. Com si no hi hagués cap altra manera d'exposar obertament l'oposició -o fins i tot la indignació- per qualsevol causa. I com si, a aquestes alçades, el comportament groller o desagradable servís per canviar res a l'economia i la societat actuals. Així, si discrepem d'un càrrec polític per una mesura que ha adoptat, ho tenim ben fàcil: convoquem un grup de manifestants i ens concentrem davant de casa seva, per molestar-lo, a ell i, si hi ha sort, també a la seva família, encara que no hi tingui res a veure. Una altra opció consisteix a negar-nos a saludar un representant públic -per elevada que sigui la seva posició jeràrquica- durant un acte en què els mitjans de comunicació en puguin deixar constància. Aquestes dues accions, practicades recentment a l'Estat, han estat aplaudides per bona part dels electors. Però, més enllà de les convencions del protocol, no hi ha dubte que quan la base de les relacions humanes és qüestionada, perilla tot allò positiu que al llarg dels segles s'ha anat edificant sobre aquest fonament.
