Dedicat a la gent gran del Barri Vell
En la crisi global del sistema capitalista i la seva continuada destrucció de l'estat del benestar, concretada en les reiterades retallades dels drets socials, cada dia es fa més evident el comentari que va fer no fa gaire un ministre japonès quan va dir que «només per patriotisme, el millor servei al país que podrien fer els japonesos en arribar a l'edat de jubilació, seria morir-se». Fa poc, l'amic Joan Barbarà em va trucar per concretar una trobada al nostre estudi del carrer Caldereres. Si he de ser sincer, em pensava que, com a membre actiu de l'ADAC, em volia demanar que m'afegís a una iniciativa que ha sorgit no fa massa que pretén recollir un milió de signatures per demanar la independència de Catalunya. Si això hagués estat així, per amistat m'hi hagués adherit, malgrat que el meu pensament no és pas ben bé aquest i va més en la línia internacionalista confederal de reivindicar els Estats Units d'Europa i per extensió planetaris.
El dia de la trobada, després d'una breu salutació, vàrem entrar aviat en matèria. En Joan em va dir que em venia a veure en la meva qualitat de Robin Hood gironí, artista compromès, paladí de la lluita a favor dels drets dels desvalgutsÉ Vinga, va, deixa't de collonades i vés al gra. Què passa, quin és el problema li vaig dir jo. En Joan em va plantejar una qüestió social més propera. El tema és que l'Ajuntament de Girona de CiU vol eliminar, a partir de l'1 de juliol, el pas pel Barri Vell de la línia 11 de TMG. Aquest autobús, que en aquesta part del recorregut té parada a la plaça del Vi, Granja Mora, Carnisseria Miquel Vilà i carrer J. Pons Martí, és utilitzat majoritàriament pels prop de 400 jubilats del barri que el fan servir sobretot quan han d'anar a l'ambulatori de Santa Clara o al CAP Güuell a fer-se alguna prova. En Joan, irònic com sempre, em comenta que el problema que veu TMG i que motiva la supressió d'aquestes parades és que, com que la majoria d'usuaris són gent gran, majors de 70 anys, que tenen el carnet municipal de jubilat, no passen per caixa.
L'alternativa que ofereix la companyia quan aquesta gent hagi d'anar al metge és que vagin a agafar el bus a la parada de l'avinguda de Ramon Folch, o més veladament, si tenen dificultats per anar-hi, que lloguin un taxi. És evident que si entre altres el pare Barbarà i la Joaquima Tomàs (vells militants obrers cristians de l'HOAC) s'han sensibilitzat ara amb aquest tema és perquè coneixen la problemàtica de la gent gran del barri i estan convençuts que, com a servei públic que és, l'autobús ha d'estar al servei de la gent i no la gent al servei de l'autobús.
De forma endèmica, els avis del centre històric han estat els que han gaudit de menys equipaments de la ciutat. Ara mateix no tenen local per reunir-se al barri, ni centre cívic, ni associació (la que hi havia va ser clausurada, amb molt bones paraules, per l'ajuntament el març del 2012) i quan volen trobar-se o jugar a cartes han d'anar a l'eixample, al carrer Cristòfol Grober a l'edifici de la Caixa de Pensions mironiana, que també els la tanquen, sembla que definitivament, a 31 de juliol.
A hores d'ara, aquests jubilats, autèntics globetrotters ciutadans, no saben quina serà la seva nova destinació el proper mes de setembre. Ara mateix, l'Ajuntament s'ho està pensant i l'alternativa que els ofereix Caixa Banc en la seva renovada tendència capitalista és el local de Poeta Marquina, massa lluny per a gent amb mobilitat reduïda, que a més d'aquí a uns dies es poden quedar sense autobús.
Dins del barri, hi ha espais que han estat objecte de debat, però que o estan en obres, com l'antic conservatori de música, o no tenen ni projecte públic com el terreny que ocupava el Cinema Modern. Hi ha promeses municipals d'aquesta Girona de Primera que mai han estat realitzades i que no són d'ara, ja vénen de l'època del batlle Nadal, avui nou independentista.
No hi ha gaire diferència de projecte entre la Girona m'enamora socialista i la Girona m'emociona convergent. Una ciutat de serveis basada en gran part en l'oferta ideal en un dia rodó, la ciutat pot oferir una visita cultural pel Barri Vell, un dinar a El Celler de Can Roca, bars i terrasses per fer el cafè, un concert o espectacle teatral, restaurants a dojo per anar a sopar i locals de nit per anar de copes. Tot un pressupost per als temps que corren a l'abast d'uns quants, però inabastable per a la majoria de mileuristes que tenen prou feines per arribar a finals de mes. I això per no parlar dels nostres conciutadans que cada cop més fan cues a la Sopa, al Banc dels Aliments, Càritas, Creu Roja, o dels indigents que cada vegada amb més nombre es veuen capgirant els contenidors d'escombraries.
Tornant a l'autobús del Barri Vell, cal dir que hem parlat amb el president de l'Associació de Veïns i Comerciants de Sant Feliu-Calderers, l'incansable Pere Pujolràs, que ha entès de seguida el problema i ens ha donat tot el suport per mantenir l'actual recorregut de la línia 11. També ens ha encomanat que divulguéssim la campanya que la seva i altres entitats i associacions de Girona fan contra el soroll i l'incivisme creixent que hi ha a la ciutat.
Finalment, hem volgut fer els 500 metres de recorregut del bus del Barri Vell que l'Ajuntament vol suprimir i ens hem trobat personatges entranyables, autèntiques institucions que són història viva del barri. A la plaça del Vi hem saludat la senyoreta Reverendo, filla d'un comissari de policia que es va casar amb la pubilla del Colmado Gelabert (avui Moriscot). Més avall pugen els nens de l'ONG de la senyora Maria Gràcia. Ja a les Ballesteries, no podia faltar, veiem el tapisser Vidal i en Narcís Jordi Aragó i la seva senyora que surten de casa Masó, segurament per anar a alguna inauguració. Al matrimoni Aragó-Huertas els agrada anar a peu, són uns gironistes que és fàcil veure'ls passejar per qualsevol indret de la ciutat antiga. Finalment baixem a la darrera parada del recorregut situada en el carrer dedicat al Pintor J. Pons i Martí. Molt a prop d'allà, a l'estàtua del Cul de la Lleona, ens trobem en Jep Romà, que està a punt d'iniciar una de les seves visites guiades pels carrers i monuments del Barri Vell.
Durant tot el recorregut hem vist dotzenes de senyeres i estelades als balcons que no poden amagar les retallades que fan els del PP i CiU per ordre de Brussel·les. Hem de pagar el deute del deute per haver-nos cregut que érem rics i no ciutadans amb hipoteca en perill de ser desnonats.
