D'aquí a poques hores assistirem a l'acte final de la liquidació d'aquell PSC que va ser catalanista; d'aquella casa gran de la socialdemocràcia, fonamental en la construcció i la recuperació de les llibertats de Catalunya.

Per als qui encara el recorden, les decisions arbitràries del seu aparell actual continuen provocant feredat. Si reclamen que la consulta sigui legal, i una via pot ser demanant-la a través de l'article 150.2, per què demanen el vot en contra?

No sabem com anirà la votació de dijous. Però si els socialistes del sector crític volen ser fidels a la història que diuen representar, estaria bé que almenys s'abstinguessin. Només aquest gest ens podria fer pensar que en l'ADN d'aquest PSC encara hi batega alguna resta de la llavor original.

Però si els crítics hi renuncien, només per evitar que el senyor Navarro els talli el coll, quina tristorÉ De què els servirà continuar en un lloc on no poden defensar les seves idees en llibertat i amb arguments? Què els espera en un partit que condemna la discrepància a l'ostracisme? I si acaben acotant el cap, amb quin esperit volen muntar unes primàries? Com pensen fer bandera de la radicalitat democràtica?

Peti com peti, el PSC ja no tornarà mai més a ser el que havia estat. I és una llàstima, perquè la seva jivarització ha deixat orfes molts catalans d'esquerres. Segur que una part important veuria amb bons ulls la creació d'una nova coalició de forces d'esquerra, de caràcter transversal, decidida a restituir i defensar tot allò que, durant dècades, van impulsar els socialistes catalans. Al país que ve li convindria força.