De vegades et lleves al matí i remenant entre els diaris et trobes petites informacions que són una gran notícia, i que fan que et miris aquell dia amb uns altres ulls. Aquest es el cas de l'anunci d'obertura, en només quinze dies, d'una part del Parc Central de Girona. Si pensem que la ciutat ha estat gairebé sis anys sense aquest espai verd, de trobada i de lleure, hom té la sensació que es recupera una part important de Girona que havia estat segrestada per unes obres que, per a molts, s'han fet inacabables. Segurament, per una manca de planificació adequada però, també, per certes dosis d'inoperància dels responsables de dur-les a terme.

De fet, però, el que tindran els ciutadans d'aquí a uns dies es només un tastet del parc central, donat que fins al setembre encara se'n continuarà envaint una part , i no serà fins aleshores quan sembla que s'alliberarà totalment. En qualsevol cas i mai millor dit, ara sí que s'albira la llum al final d'un túnel ple de sorolls, de polseguera, de molèsties i d'absència d'un dels espais emblemàtics de la ciutat.

Suposo que al final la il·lusió de tornar a tenir un espai obert que dóna servei a una part importantíssima de Girona, farà que aviat s'esvaeixin els mals records viscuts, tot i que en la memòria quedarà la immensa paciència demostrada pels veïns. El dia que l'obrin no estaria de més recordar aquesta actitud positiva i aprendre dels errors per evitar tornar a passar per aquesta mena de calvaris, encara que sigui a favor de l'interès general i d'unes infraestructures que no sempre es desenvolupen amb el millor dels senys. I si algú encara dubta, que es fixi en l'exemple de la N-II i en els pobres usuaris que viuen aquelles obres com quelcom que no té final.