en el ple de la corporació municipal gironina, celebrat el 20 de desembre de l'any 1877 es va aprovar la relació de tots els carrers de la ciutat, donant nom a aquells que encara no en tenien, i detallant l'entrada i la sortida de cadascun dels carrers. Es determinà també dotar cada carrer i plaça de la corresponent placa, especificant que aquestes plaques serien de metall ja que les de marbre no eren assequibles a l'economia municipal d'aquell moment. A la vista d'aquell, ja històric, ?nomenclàtor oficial podem comprovar com des d'aquella llunyana data alguns carrers han canviat de nom, altres s'han transformat considerablement i alguns han deixat d'existir, mentre que n'han aparegut de nous en transformar-se en urbanes moltes zones que en aquell temps eren rurals.

En el barri del Mercadal, el carrer de Sant Francesc tenia entrada des de la plaça del mateix nom i l'acabament en la plaça del Molí, plaça que limitava amb la del Mercadal i aquesta amb la de les Bernardes que tenia continuïtat amb el carrer de les Bernardes fins a trobar el carrer de Santa Clara. Pels anys seixanta del segle XX tots aquests carrers i places perderen la seva primitiva denominació per unir-se en un sol carrer, amb el nom de Santa Clara. La plaça de les Bernardes ja no existia i la del Mercadal havia quedat molt reduïda a conseqüència d'una remodelació urbanística. Pels primers anys trenta el carrer de Sant Francesc canvià el seu nom pel de Pau Casals, recuperant, l'any 1939, la seva primitiva denominació. La plaça de Sant Francesc, vulgarment coneguda per la plaça del Gra, s'estenia entre el carrer del mateix nom i el de Fontanilles. Una gran nau industrial tancava la plaça per la banda de ponent, i darrere aquell edifici hi havia el pati de l'Hospici. En urbanitzar-se modernament aquella zona l'antiga plaça es transformà en l'avinguda que conservà el nom de Sant Francesc. En aquella zona compresa entre el carrer de Fontanilles, la plaça del Gra i l'edifici de l'Hospici, actual Casa de Cultura, s'hi trobava el carrer d'en Sala, vulgarment anomenat d'en Plantafaves, que tenia entrada per la plaça Sant Francesc i la sortida pel carrer de l'Hospici; i el carrer d'aquest nom que s'estenia entre el carrer de Fontanilles i el de Sala. Aquests petits i poc concorreguts carrers varen desaparèixer amb la moderna urbanització d'aquell indret. És molt probable que molts dels habitants de la ciutat no haguessin passat mai per cap d'aquells dos carrers.

El carrer de la Sèquia tenia l'entrada pel carrer del Perill i la sortida pel de la Indústria, nom, aquest darrer, que l'any 1951 va ser canviat pel de Cristòfol Gròber. Posteriorment el carrer de la Sèquia s'ha allargat fins a la Ronda de Ferran Puig, alhora que es cobria la sèquia que havíem vist córrer a cel obert.

El carrer Nou és sens dubte el carrer de Girona que més vegades ha canviat de nom. Cada vegada que canviava la situació política del país, el carrer es rebatejava, fins que es prengué l'encertada decisió de fer coincidir el nom oficial amb aquell que la gent li havia atorgat sempre, prescindint de les vel·leïtats oficials. L'any 1877 el nom oficial d'aquell carrer era el de Progrés, potser el que més anys durà. El Nomenclàtor anota que discorre entre el carrer de Sant Francesc i el de Barcelona. S'entén que no existien ni la Gran Via de Jaume I, ni la plaça del Marquès de Camps. Ara el carrer Nou comença en el de Santa Clara i acaba a la Gran Via. El carrer de Ronda s'estenia entre el d'Ultònia i el de Figuerola. Abraçava el que és ara Ronda de Sant Antoni M. Claret, carrer de Barcelona, Plaça Marquès de Camps i Ronda de Ferran Puig. Era l'històric camí de ronda que discorria per l'exterior de la muralla del Mercadal i dels baluards que la complementaven. En la que és ara ronda Ferran Puig, abans d'arribar al pont del Güell hi funcionava un centre esportiu dedicat a la pràctica del joc de frontó. Això originà que aquell vial fos conegut vulgarment com El Fronton, nom que es conservà fins molts anys després d'haver desaparegut aquella instal·lació esportiva i quan el carrer ja tenia l'actual denominació oficial.

El carrer de La Galera tenia entrada des de la plaça de la Independència i no tenia sortida. En els inicis del segle XX aquell carrer va ser perllongat fins a sortir a la Gran Via, en l'encreuament amb el carrer d'Eiximenis. Aquest darrer carrer encara no existia, mentre que l'avinguda de Jaume I tot just es començava a perfilar, arran de la desaparició de la muralla. Al mateix temps, al carrer de la Galera se li donà el nom d'Anselm Clavé, tal com consta en una làpida, encara existent, datada l'any 1906. Es donà el cas curiós que aquella làpida amb el text en català es mantingué intacte quan això no era permès. Amb l'afegit que a pocs metres de distància del seu emplaçament hi hagué la caserna de la Guàrdia Civil, en els primers anys de la postguerra. El carrer de Figuerola tenia entrada per la plaça de la Independència i sortida a la Ronda. No existia l'avinguda de Ramon Folch.

La plaça de Ferrocarril era l'actual plaça Marquina. Però la dicció popular abrevià el nom i sempre l'anomenà plaça del Carril, fins que pels anys quaranta es dedicà a l'il·lustre escriptor. Tanmateix quan es construí la nova estació, desplaçada uns metres més a migdia, aquella antiga denominació hauria perdut autenticitat.

El carrer de Fontmajor era el que posteriorment s'anomenà Rambla Pi i Margall, des de 1939 Rambla de José Antonio, i ara és el vial de ponent de la Plaça de Catalunya. Discorria entre la plaça de Sant Francesc i el carrer de Canaders. En el darrer tram, entre els carrers del Pavo i de Canaders existien unes cases amb voltes i uns artístics finestrals. Cases que s'enderrocaren quan s'inicià la materialització del projecte d'unir el que fou carrer de Fontmajor amb la Gran Via Jaume I. El carrer de Canaders anava del de Font Major a la plaça de l'Hospital. Desaparegut com a carrer, correspon a la part meridional de l'actual plaça de Pompeu Fabra. Mentre que el carrer del Pavo corresponia al sector septentrional d'aquesta mateixa plaça. Entre els carrers del Pavo i de Canaders, i la Plaça de l'Hospital i el carrer de Font Major es trobava una illa de cases que s'anaren enderrocant per aconseguir la moderna plaça Pompeu Fabra, que junt amb la de l'Hospital constitueixen un ample vial que uneix la plaça de Catalunya amb la Gran Via de Jaume I.