Iun dia va ser el principi... de Mercè Ferré i Valls, restauradora, pintora i amant de l'arqueologia, és un llibre de memòries que comença el 1957, quan coneix Miquel Oliva, i acaba el 2004 al jubilar-se al Taller de Restauració de Pedret. Hi ha part de la seva vida, però sols és la narradora. El protagonista és el món de l'arqueologia i la cultura gironina amb què conviu. Hi ha tres etapes: la protagonitzada per Miquel Oliva (1957-74), mestre, amic i referent, la part més fascinant i èpica, la que conté més referències a les condicions de vida personal i cultural: el temps de l'aprenentatge. La segona, sota la direcció d'Aurora Martín, amiga i directora del Museu. I la darrera, de 1992 a 2004, ja absorbits per la Generalitat, quan l'activitat arqueològica és coneix més per les troballes que arriben a Pedret per restaurar que excavant.

Roses i Ullastret són els punts forts, però també tots els jaciments i la seva producció són descrits amb detall junt amb les persones -arqueòlegs, peons i estudiants- que hi treballen. Els companys de feina i el món que els envolta, administratiu i cultural. De l'anècdota més rellevant, a la familiar o a la còmica. Va desgranant la pròpia vida i el pas del temps: néixer i morir. I n'aixeca acta de qui deixa el seu món i qui hi neix. Amb una franca normalitat. De Pericot i Palol a Nolla, M. Mataró i E. Pons; de Consol Oliveras a Elena Boix.

L'estil és planer. Descriu què passa i com passa i és un bon testimoni: La voladura d'una part de la muralla oriental de la Ciutadella de Roses amb la denúncia i detenció d'Oliva i Reixach que passen la nit al jutjat de Figueres, l'episodi de la llotja de la plaça de Sant Domènec o la restauració de la Majestat de Beget.

Hi veiem créixer un servei arqueològic que comença al voluntariat, la companyonia i l'entusiasme i acaba a l'especialització i la professionalitat.