ingú podia esperar diumenge a la nit que el ruixat que va caure deixaria inutilitzada tota la infraestructura de trens d'alta velocitat al seu pas per Girona. Els vídeos que van aparèixer a primera hora de dilluns van deixar incrèdul a tothom que els veia: un canal d'aigua per les vies del tren. Estàvem davant una nova imatge de la ciutat de Girona, una icona al costat de la de la catedral.

Després del primer impacte de la imatge ha vingut la impotència per trobar la solució i el ridícul en les explicacions.

El túnel del tren va quedar ple d'aigua en més d'un quilòmetre, acumulant-se a la part baixa en direcció a Sarrià, just quan passa per sota el riu Ter. Allà, diuen, va acumular uns 7 metres d'altura, ocupant un volum total d'uns 60.000 m3, que no és poca cosa. Extreure un volum tan gran en un temps raonable exigeix contactar amb alguna empresa especialitzada, atès que l'altura des de sota el Ter fins a la superfície és de 40 metres, i si s'ha de treure per la mateixa boca del túnel fan falta centenars de metres de mànegues, amb el mateix problema d'altura. És un repte d'enginyeria que Adif va decidir resoldre encomanant-lo a la unitat d'emergències de l'exèrcit. "Des de quan l'exèrcit coneix la paraula eficiència?" vaig pensar, preveient el fiasco. I així va ser: la unitat especialitzada, formada per 86 militars, 30 vehicles, una embarcació i un helicòpter (ningú el va avisar que per dintre el túnel no hi passa) només van ser capaços d'extreure 60 m3/h d'aigua, poc més del que raja en 10 aixetes de casa vostra. Amb la solució Adif el túnel s'hagués buidat en 1.000 hores, és a dir, a meitat de novembre. Finalment es va contactar una empresa que va aportar una bomba capaç d'extreure 1.600 m3/h que, amb l'altura de 40 metres, va deixar el cabal extret a uns 800 m3/h. De bombes que extreguin grans quantitats d'aigua n'hi ha moltes, però només són capaces de pujar l'aigua a altures d'uns 5 metres. Fer-ho a 40 metres ja és una altra cosa, doncs la potència de la bomba és proporcional a la altura que s'ha de bombejar i al quadrat del cabal. Una de les màquines de paper a l'empresa treballa amb un cabal de 2.400 m3/h a una altura de 40 metres i per això la bomba té una potència de 323 kW, és a dir, 440 cavalls. Una bomba així, si és elèctrica, té un altre problema afegit, que no té una línia elèctrica a l'abast que la pugui alimentar fàcilment i que si ho fa un grup ha de ser d'almenys 1.000 kW, que a la comarca ja n'hi ha algun.

El cas és que els militars van fer el ridícul amb la seva intervenció, desconeixent quin era el vertader objectiu darrera la seva visita a la ciutat de Girona: ser útils, ser amables o fer por. Cap d'aquests s'hauran complert perquè han estat canviats pel sinònim de grotesc i inútil.

La trama de l'episodi es va completar amb la interpretació que va fer Adif sobre les raons de la inundació. Sabem que diumenge va ploure molt i que això va fer pujar els rius de la ciutat sense que hi hagués cap baix ni garatge inundat. Només es va inundar el túnel de l'AVE, raó que va fer treure a Adif la conclusió que el túnel havia treballat com a claveguera final de la ciutat. És a dir, Girona no es va inundar perquè l'aigua es va escolar pel túnel. Ànimes de càntir! Si hagués entrat el riu Güell a l'AVE l'hauríem vist sortir per Sarrià. Sabem que va ser la riera Pabordia, que acaba entrant al Güell prop del pou de la tuneladora, que es va desbordar en no poder encabir en el riu i va fer caure un mur de rajols que protegia el forat del pou del túnel. La responsabilitat és en la protecció del pou, en mantenir-lo obert quan ja està en funcionament el servei i en conservar una paret de rajols ignorant que Girona és una ciutat d'inundacions. Imaginem què podria haver passat si és el riu Güell el que entra dintre el túnel, si això passa mentre hi ha trens circulant o tan sols si hi hagués personal treballant per construir el túnel. Fabricar un túnel d'aquesta envergadura i menystenir el risc d'inundacions a Girona amb la història que hi ha, sabent que, com diu Laura Fanals ahir en la seva crònica, el 26 de maig de 2009 ja hi va haver una inundació al mateix lloc (raó per la qual devien haver fet la paret de rajols), és un monument a la irresponsabilitat.

L'enfrontament d'Adif amb l'Ajuntament de Girona no només està fora de lloc, sinó que està en direcció contrària per on ha d'anar. Han de disculpar-se a la ciutat, emetre les compensacions oportunes pel mal fet, disculpar-se als usuaris del tren i, sobretot, assumir responsabilitats. Davant l'obra hi ha un tècnic responsable que no va calibrar suficientment el risc d'inundacions, hi ha un polític responsable de determinar el no-acabament de les obres o de l'alentiment d'aquestes, posant en risc la seguretat de les persones. Aquests individus, el tècnic i el polític, han d'assumir les seves responsabilitats.

Aquesta setmana també hem sabut que el fiasco del magatzem de gas Castor el pagarem els usuaris i tampoc es demanen responsabilitats.

Quan al 2004 a la nostra empresa hi va haver un accident de vessament de fuel al riu Fluvià em va tocar a mi assumir la responsabilitat, cosa que vaig fer amb el cap ben alt perquè forma part del meu estatus. No pot ser que quan successos d'aquestes característiques tenen lloc al sector públic no hi hagi mai un responsable. Exigim transparència i la mateixa vara de mesurar!