El DdG es fa ressò de l'abundància de tancaments i trasllats de negocis amb llarga presència a Girona i ben integrats al paisatge urbà. La llei d'Arrendaments Urbans, la falta de relleu al front de l'activitat, el canvi d'hàbits i la crisi econòmica en són causes. El resultat és un canvi a la geografia urbana i humana. Desapareixen referents, senyes d'identitat de tota la vida i la sensació de pèrdua, de canvis fonamentals a l'horitzó personal, poden animar a la melancolia.
Els anys viscuts donen les dimensions del canvi. Més accelerat com més temps passa: mestres, parents, amics i coneguts han deixat buits a l'horitzó. L'edat et fa més propera la decadència dels que et precedeixen. La decadència, les diverses versions de crisi acostumen a ser doloroses per qui les viu, per qui les sofreix.
Però la vida és canvi i el canvi, vida. Decadència, sí, però després de la plenitud. I aquesta, posterior al creixement. Les persones i els referents urbans neixen, creixen i moren. Les causes de la desaparició poden ser diverses, tant se val. Com més implicació té a la teva memòria i vida personals, més intensa serà la sensació de buit que queda. Mentrestant, neixen i creixen persones i coses que l'omplen.
Interpretem amb llibertat el príncep Fabrizio di Salina al Guepard: "Cal que tot canviï perquè res canviï". Els locals tancats reobren amb noves propostes. Seguint nous models comercials, o l'enginy i perspicàcia de l'emprenedor. Amb futur o sense. Dependrà. Inventant-se. Canviant-ho tot molt ràpid. Amb vitalitat. La ciutat ha de canviar perquè la ciutat romangui. De vegades, també, cal que algú doni un pas enrere perquè el negoci reneixi. És el cas de la Llibreria 22 i de Guillem Terribas. Generositat i el projecte comú per davant d'interessos personals en són les claus. El resultat: el temps passa i ens canvia els referents, però el substantiu, la ciutat, roman.
