La bossa o la vida. Era la frase dels atracaments als còmics que llegia cap als anys 80. Mai sabies si donant-los la bossa, els deixarien en vida. I sovint els més "supervillanos" s'emportaven les dues coses. Des de fa uns mesos, escolto sovint dir que la millor política social és crear llocs de treball. La millor solució social és substituir els subsidis per la nòmina. Aquesta música, que sona tan bé, amaga la realitat del que és un mercat. L'economia no es regeix per normes igualitàries. Més aviat al contrari: dicta qui té dret a nòmina i qui no. I la política cada cop restringeix més qui té dret a subsidi. Sobretot insisteix a remarcar qui no hi té dret. La meitat dels aturats de la ciutat de Girona, unes 3.000 persones, no perceben cap tipus de subsidi i en aquest grup hi ha els que la Generalitat els ha retirat el PIRMI. A Girona, 700 famílies més els darrers quatre anys han passat de la subsistència al llindar de la pobresa. Poso l'exemple de Girona, que no és la ciutat de les comarques gironines més castigada per la crisi. Imaginem Salt o Blanes o Figueres. Canviar el subsidi per la nòmina és tornar a la bossa o la vida. Mai sabràs si, sense nòmina, t'arrencaran també el subsidi. O la vida.
