No he sentit cap expert en lleis que hagi avalat el decret de la Generalitat per posposar, o millor dit suspendre, les eleccions del 14 de febrer. Tots coincideixen que està mal fet, que no està prou justificat i que fins i tot pot ser absolutament inútil. Ens ho confirmarà el TSJC quan resolgui els recursos. Per contra, el Govern de la Generalitat defensa aferrissadament el seu decret. Tenint en compte que és qui l'ha elaborat, no semblaria una posició fora de lògica, si no fos, insisteixo, que cap entès jurídic li dona la raó. I no crec que tots aquests advocats, catedràtics i professors tinguin interessos partidistes o personals; penso que són absolutament sincers. A Catalunya fa anys que vivim situacions inèdites, que demanen òbviament de solucions igual de noves. Aquesta n'és una més i, per tant, no ens hauria de sorprendre. Però això no justifica que qui porta les regnes sigui incapaç de buscar, trobar i aplicar aquestes solucions amb el mínim d'afectació per als ciutadans. Ens han demostrat sobradament que no poden o no volen. Aquesta és la gran qüestió. El que està passant, s'ha buscat que fos així? Josep Cuní deia a Ser Catalunya que sembla que Murphy ens estigui perseguint des de fa anys. Però la popular llei és com la sort: habitualment es troba quan es busca.
