Dissabte passat, aquest i molts altres diaris i mitjans de comunicació explicaven les increïbles excuses, amb què la «senyora» Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid, intentava defensar-se davant les acusacions d'haver-se apropiat, il·legítimament, d'un títol «Màster» que, pel que sembla, mai ha cursat, ni escrit ni obtingut. La poca vergonya amb què aquesta dona, que ja fou detinguda per haver robat cremes en un supermercat, intenta prendre el pèl al tribunal que la jutja, als periodistes i a la ciutadania en general, només és comparable amb el «morro» amb què el Quixot volia «vendre» al seu escuder que els molins de vent de la Manxa en realitat eren «gigantes de... brazos largos, que los suelen tener algunos de casi dos leguas». Per defensar el seu «honor» (tot i que jo dubtaria que conegui el sentit d'aquesta paraula), no va dubtar ni tan sols a implicar un catedràtic mort, a qui acusava no només d'haver-li permès no assistir a classe, sinó també d'haver «perdut» qualsevol rastre del seu «presumpte» treball que, segons ella, només existia sobre paper.
El «morro» amb què alguns «servidors públics» espanyols defensen les seves actuacions quan s'atribueixen privilegis que no els pertoquen, no té cap punt de comparació -sobretot allà on sempre volen veure el seu país- al seu immediat entorn «democràtic» europeu. A Alemanya, per exemple, un polític o personatge públic fins i tot ha de plegar quan anys després d'accedir al càrrec li descobreixen que havia obtingut un títol universitari (diploma, màster, tesi doctoral, etc.) amb mètodes il·legítims, com ara copiar frases o paràgrafs sense citar la font. A la Viquipèdia alemanya, tots ells estan exposats a la pàgina «Llistat de tesis alemanyes investigades per plagi» i surten tant aquelles en què a l'autor/a li han retirat el títol com aquelles altres en què la investigació no ha aportat suficients proves per retirar-li el mèrit.
En endemig, a Espanya regidors, alcaldes, consellers i fins i tot generals de l'exèrcit es van posant alguna de les escasses vacunes anticovid perquè deuen pensar que els ha triat una mà divina per exercir els seus càrrecs. Cifuentes és només un exemple de com encara queda massa gent que utilitza la política únicament i exclusiva per al seu propi benefici. I això lamentablement és paradigmàtic per a un país que mai ha fet net amb el seu passat i en el qual aquest tipus de conductes són rebudes per bona part de la ciutadania amb comprensió i normalitat.
