Expliquen que el Di Stefano entrenador, abans de sortir l'equip al camp, va dirigir unes paraules al porter, que no li despertava gaire confiança.

- Esteee, miri, les pilotes que vagin cap a dins, a dins aniran. Però almenys, les que vagin a fora, no me les fiqui a dins.

En la política espanyola -catalana inclosa, malgrat els llacistes- és el mateix, ja que els ciutadans tenim assumit que qui ens governi serà un inútil colossal, només ens queda demanar que no ens emprenyin i ens deixin tranquils, que si hem de sortir de la crisi serà -com sempre- gràcies a l'esforç de tots i malgrat els polítics, als que només demanem una cosa: no molestin. Com els diria Di Stefano, ja que són vostès incapaços de solucionar les desgràcies, almenys no ens en creïn de noves. Com a promesa electoral, pot semblar poca cosa permetre als ciutadans anar al bar a fer unes canyes, però amb això ha guanyat Ayuso, amb poder anar al bar, als toros, a futbol, al teatre o a passeig al Retiro. Per a què volem més? Que no mirin d'arreglar res, que ens fotran la pilota a dins.

- ...i si em voteu, prometo solucionar l'atur, vacunar tota la població en dos mesos, subvencionar la compra de cotxes elèctrics, assolir la pau mundial i acabar amb la fam a la terra.

- Pst, mestre, anem al que interessa: podré anar al bar a fer unes canyes?

L'esquerra, mentrestant, ha abandonat les seves lluites i es dedica a desenterrar en Franco, posar ninots amb faldilla als semàfors, criminalitzar els piropos, censurar cançons i pel·lícules políticament incorrectes i dir «niños, niñas y niñes». Han canviat la defensa del proletariat per la de noves minories suposadament oprimides, cosa que estranyament no entenen ni a Vallecas ni Carabanchel, on ara els obrers voten PP. Me'n faig el càrrec. Jo mateix, tot i ser d'esquerres, mai votaria un partit que diu «niñes». No per res, és que no suporto els gilipolles. Que no em vinguin a parlar de sanitat, igualtat, solidaritat, etc. No. Si són gilipolles, no els voto. I si puc anar al bar, els voto. Tan simple com això. Serà una forma primitiva de pensar, però quan es pot esperar dels governants el mateix que Di Stefano del seu porter, és l'única acceptable.

Si la Revolució Francesa va esclatar perquè el poble volia pa, amb més raó en pot esclatar una si el poble vol cervesa, molt més nutritiva. A Madrid ja tenen per costum revoltar-se per temes que en altres llocs poden semblar puerils, recordem el motí d'Esquilache, per la prohibició de fer servir capa i barret d'ala ampla, que va acabar amb el desterrament del ministre i marquès, i amb la caiguda del govern. Poca broma amb els temes menors, que són els importants.

Excepte a Catalunya, on això ens fa riure. Nosaltres som tan superiors als madrilenys que ens revoltem només per qüestions elevades com la republiqueta, a la que ni hem vist ni veurem, però mentre esperem el seu adveniment, tenim els bars tancats i a Madrid els tenen oberts.

- ...i serem la Dinamarca del sud i en divuit mesos independents i Europa ens espera amb els braços oberts i les empreses es barallaran per instal·lar-se aquí i menjarem gelat de postres cada dia.

- Pst, mestre, què hi ha de les canyes?

Com diem al bar Cuéllar, més val cervesa en mà que republiqueta volant.