L’enginyer Eugeni S. Reig (Alcoi, 1942) és un d’aquells picapedrers amb què compta la llengua arreu dels països de parla catalana; és a dir, amb una d’aquelles persones que, amb entusiasme i tenacitat, la difonen, l’enriqueixen, l’estudien i la prestigien.

Reig fou l’ànima –en una de les seves etapes– d’InfoMigjorn, revista virtual sobre la llengua catalana, que, feliçment, continua arribant als subscriptors. És autor de llibres influents: Valencià en perill d’extinció, Les nostres paraules, El valencià de sempre...

Avui volem parlar del seu darrer volum, que aparegué el passat 23 d’abril. Es titula Les nostres comparances i s’hi pot accedir per l’enllaç . Es tracta d’un recull inèdit, en format digital, de 3.500 modismes comparatius d’igualtat, de superioritat i d’inferioritat. Són comparances que s’usen –o s’han usat– en els pobles i ciutats del País Valencià, per bé que la immensa majoria són compartides pels altres parlars del nostre domini lingüístic.

Com anà tot plegat? A les darreries del 2020, les associacions RodaMots i Softvalencià li oferiren la possibilitat d’editar el llibre a Internet. El projecte s’obrí camí plenament. L’artífex de l’edició fou Pere Orga, que feu una tasca excel·lent.

Darrere d’aquest projecte, hi ha una feina laboriosa i pacient. La collita, Reig la inicià el 2 de maig de 2005 i la finalitzà 6 de maig de 2019: catorze anys. El resultat, no cal dir-ho: magnífic.

Entreu-hi quan vulgueu i hi trobareu una mina –ampla i llarga– de la qual podreu anar extraient material que fa visible la riquesa lingüística que ofereix, que s’ha de preservar.

Heus ací alguns dels modismes valencians que hi apareixen: agre com un ferro, badallar com un lleó, córrer més que Barceló per la mar, desfer-se com un terrosset de gel, més fam que Garró, més perdut que Carracuca... També n’ha aplegat d’altres indrets de parla catalana: agafar-se com el gram, amarat com una esponja, blanc com un borralló de neu, lleuger com un esquirol, pacient com un Job, pujar com una carabassera...

Tant de bo que en els propers mesos pogués estar disponible, també, en paper. Gràcies, Eugeni, perquè treballs com els teus ens ajuden a escoltar els batecs del cor d’un país antic, bell, lluminós, savi..., el País Valencià, amb qui compartim tantes coses, començant per la llengua.

I un record, emocionat i agraït, per a Paco Cabanes, «el Genovés», un dels grans mites de la pilota valenciana, que traspassà dissabte passat.