Aprincipis de l’any 2007, era al despatx del regidor d’Urbanisme de l’època per preguntar per l’enderroc de dues finques del carrer del Carme de Girona. S’havien expropiat i havien d’’anar a terra perquè el pla General així ho preveia. Un dels immobles havia estat un taller de retolació. Vaig observar que l’enderroc servia per deixar un solar net i fer-hi un pont que connectés amb el carrer Emili Grahit i el barri de Montilivi. En preguntar quan seria possible, intuint que era necessari per molta gent per evitar fer molta volta, se’m va contestar: «Quan trobis un patrocinador». O sigui, mancaven diners. Van passar els anys. El regidor ja no hi és fa temps (al càrrec) i el pont segueix sense construir-se. El pont del Dimoni s’ha reconstruït per uns 473.000 euros. Que bonic i quins cors i sentiments més satisfets per aquells qui el trobaven a faltar. Però inútil i poc utilitzat perquè ben a prop hi ha una plataforma per creuar el Güell. També es reivindica la reobertura de la passera del Carme fins al carrer de la Creu i els jardins de la Font del Bou. També és inútil. Hi ha un pont, de quatre carrils i dues voreres a 50 metres de la passera, que repensat satisfaria tothom. Seria un estalvi per, aquest cop sí, destinar recursos a un pont necessari. A aquell del despatx o al de Mas Ramada, que uniria la zona del Tanatori i l’escola Sagrada Família amb el parc Científic i la Creueta.
