Un pont sí, un pont no

Aprincipis de l’any 2007, era al despatx del regidor d’Urbanisme de l’època per preguntar per l’enderroc de dues finques del carrer del Carme de Girona. S’havien expropiat i havien d’’anar a terra perquè el pla General així ho preveia. Un dels immobles havia estat un taller de retolació. Vaig observar que l’enderroc servia per deixar un solar net i fer-hi un pont que connectés amb el carrer Emili Grahit i el barri de Montilivi. En preguntar quan seria possible, intuint que era necessari per molta gent per evitar fer molta volta, se’m va contestar: «Quan trobis un patrocinador». O sigui, mancaven diners. Van passar els anys. El regidor ja no hi és fa temps (al càrrec) i el pont segueix sense construir-se. El pont del Dimoni s’ha reconstruït per uns 473.000 euros. Que bonic i quins cors i sentiments més satisfets per aquells qui el trobaven a faltar. Però inútil i poc utilitzat perquè ben a prop hi ha una plataforma per creuar el Güell. També es reivindica la reobertura de la passera del Carme fins al carrer de la Creu i els jardins de la Font del Bou. També és inútil. Hi ha un pont, de quatre carrils i dues voreres a 50 metres de la passera, que repensat satisfaria tothom. Seria un estalvi per, aquest cop sí, destinar recursos a un pont necessari. A aquell del despatx o al de Mas Ramada, que uniria la zona del Tanatori i l’escola Sagrada Família amb el parc Científic i la Creueta.