Vam aprendre que guanyar diners és el motiu de ser de les empreses, però en una època de canvis històrics ràpids, l’economia inclosa, la preponderància del lucre està donant pas a la cerca del sentit, la qualitat de vida i la sostenibilitat. Volem ser feliços, i els diners són un mitjà per dur una activitat econòmica que ens ho faciliti. El canvi de paradigma i cultura empresarial està servit. No és nou. Les cooperatives que fins a la guerra civil florien al país no cercaven altra cosa que sostenibilitat i vida digna per les persones. Ara hi hem afegit la salut social i del planeta. Les receptes per aconseguir-ho són adaptacions de tradició i saviesa ancestrals amb coneixement i avenç tecnològic democratitzats. I és clar, assaig-error.

Les empreses que beneficien els que les fan rutllar i la societat (no només el «capital»), inverteixen a mantenir i innovar, milloren la qualitat de vida i participen en projectes pel bé comú. Han passat d’illes perdudes en l’oceà neoliberal a ser el model. Sabem que les entitats diferents, no sotmeses a les vel·leïtats dels mercats i prou, són més resilients; que treballar més hores, més ràpid, per més diners, no ens satisfà prou i el guany fàcil i especulatiu, més enllà del necessari per viure tranquils i còmodes, tampoc ha fet feliços als seus receptors.

L’amargor de la crisi del 2008 és llavor per l’Economia del Bé Comú (EBC), que proposa un model i una via per transitar-hi: no només hi caben les empreses socials i solidàries des de la seva concepció, tothom pot mesurar el que suma al Bé Comú i si és zero o negatiu, reorientar-se. Utopia? De més grans n’han caigut. Enrere quedà el feudalisme, durant segles sense alternativa possible. El capitalisme també passarà. Està traspassant sorollosament i dolorosa, fa temps.

En una societat democràtica el poder és en mans dels que poden triar allò que afavoreix la vida que volen. L’avantatge de competir acarnissadament, amb joc brut i trampes –obsolescència programada– és sobrepassat pels de col·laborar pel benefici comú. No tot s’hi val. Compten els objectius però també els danys col·laterals, que no es compensen amb filantropia ni responsabilitat social corporativa.

Girona no és aliena a aquesta onada renovadora. Les empreses socials i solidàries i del bé comú hi són fa temps, i creixent. L’EBC aporta un marc en què altres tipus d’empreses i entitats històricament diverses es transformen, analitzen el compliment amb els valors compartits respecte als grups d’interès: dels propietaris, als proveïdors, treballadors i clients, a l’entorn social i ambiental i les generacions futures. El Balanç del Bé Comú ens permet conèixer els resultats no financers i fer plans de millora fonamentats i possibles que impactin en el bé comú.

Ser dels primers requereix convenciment i coratge, però permet cocrear un món més semblant al que volem compartir. La pionera a Girona, Embotits la Selva, comença a utilitzar les eines de l’EBC el 2019, en un sector difícil com el carni. Fet el seu primer Balanç del Bé Comú i corresponent pla de millora, està a punt per revisar-lo, certificar els resultats i fer públic l’impacte dels seus productes. Les entitats afins en terres gironines són un grup, de sectors i mides variats: Fotovol Solar des de Forallac crea instal·lacions de renovables d’acord amb l’EBC, Irene Bosc confecciona jerseis a la carta i roba per espectacles ecològics i sostenibles a Sant Medir, l’Institut Català del Suro estudia i innova seguint i impulsant els valors de l’EBC entre les sureres que acompanya i l’ONG Amics de la UNESCO de Girona ja ha fet la primera sessió de treball del Balanç del Bé Comú 2021 per així revisar el compliment amb uns valors pels quals treballa des del seu origen. El canvi de regles en economia està en marxa. Són Organitzacions del Bé Comú.