El dia que Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya, en una reunió de treball algú va dir que Quim Torra, que va ser un dels primers a arribar a les portes de la presó per donar-li suport, seria president de la Generalitat. Era una broma i com a tal s'ho van prendre tots els presents. Però la broma es va convertir en realitat només dos mesos més tard. I era una broma tan gran que en un primer moment, ni el nou president es va creure el càrrec. Ell mateix va deixar clar que era un vicari, que estava allà per circumstàncies i que la seva feina es limitava a representar el predecessor.
A poc a poc, aquella percepció que tenia d'ell mateix va anar canviant; es va sentir bé com a president de la Generalitat i va prendre les primeres decisions per si sol, sense que això agradés gaire a l'inquilí de Waterloo que aviat es va adonar que s'havia equivocat en l'elecció. Un any després d'ocupar la cadira, el juny de 2019, ja s'hi havia acomodat i es va creure valent per forçar un canvi de pacte al govern local de Santa Coloma de Farners. Torra, veient que Junts per Catalunya havia arribat a un acord amb PSC i Independents per la Selva, va pressionar fins a aconseguir fer canviar allò que s'havia firmat.
Un any després d'ocupar la cadira, el juny de 2019, ja s'hi havia acomodat
Com si es tractés d'un joc, el cromo socialista es va canviar pel republicà, una operació que implicava altres canvis. El guanyador de les eleccions havia estat Esquerra, per tant, era qui més raons tenia per ostentar l'alcaldia. El pacte frustrat donava l'alcaldia quatre anys a Junts i a Susagna Riera, una dona que havia passat per Colomencs pel Canvi, un partit creat per afeblir el poder de l'antiga Convergència al municipi. Finalment, després d'esparracar els documents signats, l'alcaldia va ser dos anys per Riera i dos per Joan Martí, d'Esquerra.
En mig de tot aquest poti-poti de la política local, es produïa un fet que poca gent coneixia. L'alcaldessa es veia immersa en un procés judicial, arran d'una gestió en la seva vida professional. Riera, que és pedagoga a l'Equip d'Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) del Consell Comarcal de la Selva, havia donat informació confidencial sobre una menor tutelada per la Generalitat a una familiar sense estar-ne autoritzada, segons l'acusació de la fiscalia. Els secrets sempre deixen de ser-ho algun dia i en aquesta ocasió el judici va posar el cas al descobert.
La sentència -que serà recorreguda- no va tardar a arribar i els jutges van condemnar l'exalcaldessa a tres anys i mig de presó i a sis d'inhabilitació absoluta. Una pena dura que, en cas de confirmar-se, la podria portar a presó efectiva. Veurem si es ratifica o es modifica, però de moment Susagna Riera no ha pogut evitar que l'escàndol arribi a l'opinió pública, tot i que ha passat quan ja no és alcaldessa. Aquesta és una de les claus. Gràcies al fet que ja no ocupa la cadira de màxima responsabilitat i representació de l'Ajuntament, l'afer ha passat mig de puntetes. No és el mateix que una condemna de les dimensions de la de Riera hagi arribat ara o que ho hagués fet quan estava en ple exercici del càrrec.
No és el mateix que una condemna de les dimensions de la de Riera hagi arribat ara o que ho hagués fet quan estava en ple exercici del càrrec
Torra, sense saber-ho, va fer un favor als colomencs i al seu Ajuntament. Va evitar un escàndol més majúscul i vergonyós, que ni Santa Coloma ni cap altre municipi es mereixen. Però l'aleshores president ja tenia dubtes. Quan Junts va decidir presentar-la de cap de llista, en cap moment va fer campanya per ella i Riera no va ser la ni la primera, ni la segona a qui va trucar per pressionar. Era obvi que hi havia una escletxa que els separava, però que no va ser important fins que a la candidata de Junts va firmar un contracte amb els socialistes, «els del 155», malgrat que en molts altres municipis o a la Diputació de Barcelona, els postconvergents no tenien cap inconvenient en governar amb el PSC.
Per a l'expresident la qüestió no era Susagna Riera, ni el seu passat contra CiU, ni tampoc els afers més o menys tèrbols que pogués tenir a la seva vida professional. El gran problema era el PSC i un pacte per a ell «inacceptable».
