No hi ha ningú al volant. Zero. Res. El Departament d’Educació fa temps que circula amb el pilot automàtic, com, de fet, quasi tots els òrgans governamentals del país. La nova i extravagant idea de la conselleria educativa ha estat presentar una campanya per justificar el retorn prematur a les classes, enguany entre el 5 i el 7 de setembre en funció del nivell, amb raonaments tan surrealistes com «millora de l’aprenentatge», «equitat social», «conciliació familiar» i, per sobre de tota la resta, l’estrella indiscutible de l’argumentari: «transformació feminista». Perquè com tothom sap, avançar les classes, el gran pla del govern per millorar el sistema educatiu, ens donarà tot això i més. I també dos ous durs! L’espot, vist per primer cop, sembla un gag del Polònia quan els guionistes titulars estan de vacances. Fins i tot la veu en off que acompanya les imatges i els tràgics cors i acords del Rèquiem en Re menor, K. 626, de Mozart que sona de fons (saben els seus creatius responsables que han triat una peça d’una missa de difunts?), en fa una locució impostada per ajustar-se a la falsa èpica del moment.
Tornada a veure la peça i comprovat, amb llàgrimes de sang als ulls, que no es tracta d’un «fake» sinó d’una campanya del tot real, jo hauria afegit al final, com a escena postcrèdit, al gran José Tojeiro dient allò tan mític de «¡Me echaron ‘droja’ en el cola-cao!». I és que, sense entrar en el fet que la parella de personatges protagonistes de l’espot sembla insultantment heterosexual, sens dubte un descuit de mal gust en consonància amb els cànons de la correcció política de saldo que ens adoctrina arreu, un cop processada aquesta nova mostra d’esperpent pamfletari, i no sense posar en risc l’activitat neuronal, una persona amb una capacitat intel·lectual mitjaneta com la d’un servidor, tan sols pot arribar a formular-se dues preguntes transcendentals al respecte: la primera; la merda aquesta qui la paga? I la segona, i molt més vital; algú sap com aconseguir el contacte del camell del Departament? Jo també vull flipar com ells.
En resum: lamentable l’espot i la seva factura, tant tècnica com narrativa (he vist pel·lícules seleccionades pel Fic-Cat amb més trama i sobretot més ben acabades, i creieu-me quan us dic que això és molt dir!), lamentables també els titulars esbombats pel Departament i que es donen per sabuts i necessaris per a la millora, malgrat no entendre’s en absolut (continuen pensant-se que repetint mil vegades una mentida, aquesta esdevindrà veritat), i segurament lamentable la meva anàlisi, però de vegades, per anar a la guerra, cal posar-se al mateix nivell de l’oponent per fer-se entendre. Perquè la campanya és tota una declaració de guerra al professorat i a les famílies, una presa de pèl en tota regla. Missatge rebut: Anem a la guerra. Estem preparats, us esperem. Ens ho passarem bé. Gif de Michael Jackson menjant crispetes.
