Sembla lògic que una empresa sense «substància», que es nodreix únicament i exclusiva de les comissions que cobra com a intermediari entre propietaris d’immobles i una gegantesca comunitat de viatgers d’arreu del món a la recerca d’allotjaments barats, acabi patint seriosos problemes en tots els fronts. Així li està succeint a Airbnb, una organització fundada a San Francisco l’any 2008 i que després d’una dècada de creixement espectacular, comença a fer aigües per tot arreu. En primer lloc, per les frustracions, que augmenten dia rere dia, dels veritables arrendadors. Les històries d’abusos, ocupacions il·legals, destrosses i queixes per part de veïns ja es compten per desenes de milers. El problema és que per a l’empresa, el bé més preuat és el diner «fresc» que ingressen als seus comptes els llogaters, que és el que Airbnb protegeix com a màxima prioritat. Recentment, he conegut un cas en el qual un inquilí va patir unes goteres sense masses conseqüències a la casa que havia llogat a Roses durant l’aiguat del 17 d’agost. Com que venia de Narbona, enlloc d’esperar l’últim dia (20/08) a les sis del matí (segons indicava el seu contracte), va decidir marxar a dormir a casa seva la nit anterior. En arribar, va enviar uns vídeos de les goteres a Airbnb, tot al·legant que va haver de marxar abans d’hora per la (inexistent) «inundació» i l’empresa intermediària, va decidir retornar-li el 20% del que havia pagat, però a càrrec del propietari, de qui ni tant sols van voler escoltar la seva versió dels fets.
Això sí, com que les penes amb pa fan de més bon passar, la gran majoria dels propietaris encara no donen l’esquena a l’agent. Qui sí el veu com una competència deslleial, és el sector hoteler, que no pot competir amb els preus «negociables» dels allotjaments particulars. I els que ja li han declarat «la guerra», són les comunitats de propietaris i els ajuntaments de cada cop més ciutats arreu del món. Els primers han pressionat fins el punt que la companyia acaba d’anunciar que introduirà una prohibició per organitzar festes i/o reunions als contractes dels llogaters. Això no obstant, una prova que es va fer l’any 2020, va estar lluny de donar els resultats esperats. Els ajuntaments de molts països, en canvi, en veure com es buidaven els seus centres històrics de «veritables» veïns, han pres la ferma decisió d’erradicar els lloguers a curt termini de les seves ciutats, seguint l’exemple de capitals com Barcelona, Nova York, Amsterdam, París, i Venècia, entre moltes altres.
Fins i tot petits pobles turístics comencen a patir per l’augment dels lloguers «entre particulars». Molts alcaldes els veuen com una amenaça als ingressos i activitats de les empreses locals, perquè entenen que des dels seus càrrecs han de crear les condicions idònies perquè puguin fer negoci. I després hi ha Joan Plana, alcalde de Roses, que només ho veu com un impediment perquè els joves del poble –els seus votants– tinguin accés al mercat de la vivenda a preus «justos».
