Observant com funciona la societat, com està la situació social, econòmica i política, tant a nivell local com mundial, sembla evident que haurien de canviar moltes coses i que caldria donar un nou impuls, des de baix fins a les més altes instàncies, per tal de millorar i canviar la dinàmica d’una globalització qüestionable i corregir un repartiment de la riquesa desigual i injust. És indubtable que vivim moments problemàtics i difícils, que portaran canvis insospitats, donat que la societat en que vivim és molt millorable, i les persones, la ciutadania, haurem d’esforçar-nos més per viure més harmoniosament tant entre nosaltres, com amb la resta d’éssers vius i amb la mateixa naturalesa. La terra no té recanvi, i les futures generacions han de poder fruïr de la riquesa de la natura que encara podem contemplar nosaltres, malgrat els enormes perills que l’amenacen, fruit de l’avarícia humana i la insolidaritat dels diversos poders, especialment l’econòmic. Els béns de que disposem no són il·limitats, i els privilegis que han ostentat els països occidentals a costa d’una explotació vergonyosa dels recursos naturals i de la gent d’altres continents, sense massa contrapartides, arriben a la seva fi. L’acumulació d’enormes riqueses en poques mans, sense discutir els mèrits dels que això han aconseguit, mentre una gran part de la humanitat té greus problemes de subsistència, és del tot inacceptable i absolutament insolidari.
És cert que una nova consciència, respectuosa amb la natura i compromesa amb la construcció d’una societat diferent, més humana i fraternal, està naixent i s’està expandint arreu del nostre món, al marge de fronteres, estats i governs. Han estat molts els pensadors que ens han precedit i que han alçat la seva veu contra l’explotació de l’home per l’home, que s’han manifestat obertament a favor de la compassió i la germandat, que s’han oposat a les guerres i al militarisme, que han lluitat per l’alliberament humà i que han posat llum contra la ignorància i la por, sembrant esperances i utopies per fer un mon millor. S’albiren nous temps i noves possibilitats per fer viable i possible un canvi de rumb, una millora de les condicions de vida per a tots els integrants de la família humana, una societat menys dirigida i coartada per forces polítiques i econòmiques ancorades en el passat i despreocupades pel futur. En definitiva, crec que és possible i necessari un canvi de rumb, encaminant-nos vers una societat on primi més el bé comú, l’interès general i la preocupació solidària per un món en harmonia entre persones i natura.
Potser és un somni pensar que tenim al nostre abast una nova societat, un món més just i solidari, però molts somnis s’han fet realitat, no sense esforç, il·lusió i lluites. Però no importa que el camí sigui difícil i llarg, ens cal trencar les barreres de la indiferència, de la insolidaritat, de l’odi i de l’egoisme esterilitzant. Es pot i hem de canviar el rumb, per una terra de tots, en harmonia, justícia i solidaritat.
