Adéu mestre

Dissabte, durant el darrer comiat a en Sebas Parra després que ens hagi deixat aquest passat dijous, a l’ambient i entre tots els assistents ja es podia copsar que estàvem davant l’adéu a una persona especial que ha segellat una empremta entre tothom que havia tingut el plaer de poder compartir amb ell aules, lluites o, simplement, vivències després d’un bon àpat.

La seva personalitat solidària i emprenedora va ben aviat donar els seus fruits amb la seva implicació en l’ensenyament entre els adults, una vocació professional que va desenvolupar en gran part des de l’Escola d’Adults de Salt on per a les seves aules hi han passat centenars de saltencs i saltenques per a qui en Sebas era algú molt proper a qui adreçar-se sempre que fos necessari.

La seva tasca al capdavant de l’Escola d’Adults de Salt, treballant incansablement per l’alfabetització, el van fer mereixedor d’un dels primers Premis Tres de Març que es van concedir en un ja llunyà 1990. Aquest reconeixement públic i institucional posava ja en valor, fa 32 anys, la seva exemplar tasca a nivell acadèmic i social.

Pedagog pioner en l’ensenyament d’adults, però al mateix temps activista social sempre disposat a donar un cop de mà, un tarannà del qual en podíem trobar exemples en el seu dia a dia. En aquesta línia, des de Salt recordem el seu paper a favor de la independència de la nostra vila que vam recuperar l’any 1983 o la seva col·laboració amb l’Agència Llatinoamericana i la cooperació per desenvolupar propostes sempre vinculades a l’alfabetització i a la justícia social.

Durant els darrers dies hem pogut compartir, escoltar i llegir diverses reflexions i homenatges envers la seva figura i, curiosament, en gairebé totes elles coincidien a l’hora de descriure en Sebas Parra amb una paraula, mestre. En majúscules i amb totes les connotacions positives que la paraula inclou.

Mestre, que la terra et sigui lleu.