El passat i la memòria

Algunes de les exposicions que hi ha instal·lades a Girona ens interpel·len i ens fan reflexionar sobre el pas del temps, el passat fugisser i la memòria col·lectiva. Una d’elles, tot i la seva aparent modèstia, la trobem a la sala habilitada al pati del Museu d’Història dels Jueus i conté una col·lecció de fotografies que ens mostren detalls de la vida i la tragèdia viscuda pel nombrós col·lectiu de presoners de guerra al camp de Mauthausen, a Àustria, molts dels quals eren exiliats després de la derrota republicana el 1939. Montserrat Roig en va fer una valuosa i detallada aportació d’aquesta qüestió al seu llibre Els catalans als camps nazis i també altres autors han relatat vivències i històries relacionades amb aquest camp que era ben a prop de Linz, entre ells Alfonso Domingo i, darrerament, Carlos Hernández de Miguel amb el volum Los últimos españoles de Mauthausen. Algunes de les imatges exposades a Mauthausen. Crònica gràfica, foren obra del català Francesc Boix que va aconseguir presentar-les als famosos judicis de Nuremberg demostrant així que els comandaments del Reich n’estaven perfectament al corrent del que allí estava passant, començant pel botxí Heinrich Himmler. El mateix Boix, abans de la seva prematura mort, va tenir l’oportunitat de deixar escrites les seves vivències al camp amb l’episodi de l’amagatall dels negatius de les fotografies, bona part dels quals es trobaven a la casa d’una dona alemanya, Anna Pointner. Les imatges ens porten a un passat dolorós, als episodis de la barbàrie nazi, i ens ajuden a una reflexió entorn la teoria de la banalitat del mal encunyada per l’escriptora Hannah Arend. L’Holocaust és sempre un tema que ens commou i ens interpel·la però que cal recuperar i mostrar-lo al món com ha fet, per exemple, l’Imperial War Museum de Londres on, tot i restringir la visita als menors de 14 anys per la duresa d’alguns vídeos, fan diàriament cursos, treballs i activitats per aconseguir-ne la màxima difusió.

L’altra exposició que ens parla de la memòria individual i col·lectiva és la del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona Els desconeguts de sempre. Personatges singulars en la cultura contemporània. Es tracta d’una mostra de gent que en un moment o altre han esdevingut símbols locals pel seu pintoresquisme o extravagància. A Girona, per exemple, teníem l’Home del Telèfon, aquell noi mut que anava pels carrer amb presses permanents oferint a tothom que trobava pel camí el telèfon que sempre duia a la mà (i no era un mòbil). Aquell jove va ser víctima d’una agressió violenta, el varen apunyalar i va sobreviure, però el cert és que a partir d’aquell moment pràcticament va abandonar les presses, el telèfon i els carrers. També hi ha la fotografia del gironí nascut a Palamós Pepe Cortés, Pepet Gitano, personatge que solia acompanyar Santiago Rusiñol quan venia a Girona i el pintor el convidava a prendre cafè a Can Norat de la Rambla. Una fotografia seva de dimensions considerables va estar durant molt temps a l’aparador de la Casa Fotografia LUX de la Cort Reial, espai avui ocupat pel restaurant Normal dels germans Roca.

En aquest recorregut per la memòria també cal ressaltar l’exposició Les artistes a la revista FEMINAL 1907-1917 instal·lada al Museu d’Art. Un conjunt d’obres de dones que no varen tenir les mateixes oportunitats que els seus col·legues masculins i, malgrat que algunes varen aconseguir trencar el mur silenci com Lola Anglada, Lluïsa Vidal, Pepita Teixidor o Laura Albérniz, la majoria restaren en l’oblit fins que una lloable tasca d’investigació històrica ha rescatat noms i valors de dones que malgrat tots els entrebancs varen poder deixar la seva petjada artística. Aquestes tres exposicions romandran obertes al públic fins el mes de febrer vinent. Les mostres del cartellisme al Caixa Fórum i l’exposició del fons Santos Torroella al Museu d’Història encara s’hi estaran més temps. Tindrem oportunitat de parlar-ne.

Subscriu-te per seguir llegint