La pell dura

A finals de la setmana passada s’anunciava que dilluns començava la nova vacunació per Covid, especialment recomanada per a majors de 40 anys, i que ja es podia demanar hora al CAP. Alguns mitjans se’n van fer ressò i potser es va poder llegir algun apunt a xarxes sobre el tema, però la sensació general era que es tractava d’una notícia de tantes, un titular secundari enmig de tempestes polítiques i atmosferes nadalenques. Davant d’això, es fa inevitable pensar que qui ens havia de dir que a finals de 2022 ens ho prendríem amb aquesta calma, fins al punt que qualsevol cosa relacionada amb la pandèmia s’ha tornat gairebé residual a l’imaginari col·lectiu. És evident que estem molt, molt millor que fa dos anys i mig, que ja tenim la pell dura, com també ho és que el virus continua aquí però, una mica com els seus hipotètics portadors, s’ha adaptat a les circumstàncies. No deixa de sobtar que la nostra memòria sigui tan taxativa a l’hora de donar determinats temes per dats i beneïts. No fa tant parlàvem de confinaments, restriccions, onades i seqüeles, i per algun moment es va arribar a verbalitzar que compte amb aquest hivern, que encara no podíem abaixar la guàrdia, però hem arribat a la setmana de Nadal fent cas omís a tot el que tingui a veure amb la pandèmia i debatent sobre quan podrem treure’ns la mascareta al transport públic.

No es tracta tampoc de ser derrotistes, només faltaria, però sempre resulta desconcertant la capacitat general per enterrar els grans problemes mentre esperem pacientment el següent. D’acord, estem molt millor, però també és veritat que les conseqüències d’aquell funest 2020 encara palpiten a la nostra societat i que hi ha greuges provocats pel virus que encara són ben presents al nostre dia a dia. Hi ha gent que encara malviu per la Covid, hi ha moltes coses que no sabem del que va passar i des del punt de vista social i econòmic les costures es deixen veure més que mai. Per no parlar del sector sanitari, aquell a qui s’aplaudia a una hora convinguda i han acabat convocant una vaga perquè res, absolutament res del que van demanar en el seu dia s’ha respost com cal. Recordeu aquells dies de març de 2020 quan hi havia un clam per reforçar el sector? Com amb la Covid, els titulars s’ho miren com de lluny, com si no acabés d’interpel·lar tothom. Però ho fa: la prova és que si tinguéssim una altra pandèmia correríem a lamentar-nos d’això mateix que ara ignorem.

Subscriu-te per seguir llegint