Un tub molt gros al fons del mar

Estendran un tub molt gros al fons del mar entre Barcelona i Marsella per fer-hi passar hidrogen d’aquí a vuit anys. Hidrogen verd, insisteixen, perquè en la seva fabricació s’utilitzaran energies renovables. És tot un invent! Com que l’electricitat és difícil i cara d’emmagatzemar, la solució és utilitzar-la per descompondre l’aigua i extreure’n l’hidrogen per aquell mètode de l’electròlisi que ens van ensenyar a escola (com a mínim, en el meu prehistòric batxillerat elemental). I l’hidrogen sí que es pot guardar. La qüestió és com s’aconsegueix l’electricitat sense escalfar el planeta, i la resposta són les energies renovables: la solar, l’eòlica i la hidràulica. Però ningú no vol més embassaments, les esteses de molins de vent topen amb grans resistències del senyor Territori, i els projectes de camps de plaques solars són contestats amb pel·lícules contundents. De manera que continuem lligats al petroli i al gas d’una colla de països que no ens acaben de fer el pes. On aconseguirem l’electricitat verda que ens ha de fer funcionar la dècada vinent, si no la generem a casa? La resposta es troba cap al sud, tant el de la península com el que comença a l’altre costat de la Mediterrània, on el sol és inclement, la terra és barata i les resistències són escasses. I així podria passar que per fugir de la dependència d’uns antics companys de negocis i bons clients turístics, que han deixat de ser-ho perquè han envaït Ucraïna, caiguem en mans d’uns veïns meridionals que mai no saps si et posaran la catifa vermella o t’organitzaran una marxa verda. Amb la geopolítica mundial, el futur de la globalització és una gran incògnita i seria aconsellable dotar-nos de plans de contingència per si la gran obertura dona pas a un gran tancament. En aquest escenari, com estaríem a Catalunya? I per recargolar la hipòtesi: com estaria una Catalunya independent? Capaç de defensar-se sola, o en mans dels camps solars que van omplint l’Espanya buidada?

Subscriu-te per seguir llegint