Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Callahan Ruiz

L’inquietant món canviant de les llegendes urbanes

Fer neteja et fa retrobar coses que no només restaven exiliades del teu record sinó, també, d’altres que creies fruit de la teva imaginació més trastocada. Deixaré aquest segon bloc per a una altra ocasió i em centraré en el feliç retrobament d’un parell de llibres que donava per perduts, i que fa més d’una dècada em van empènyer a l’estudi obsessiu de la conducta humana. Em refereixo a El fabuloso libro de las leyendas urbanas i Tened mucho miedo, dos assaigs de Jan Harold Brunvand, escriptor, antropòleg, periodista i catedràtic de folklore a la Universitat de Utah (USA), considerat per molts com el gran folklorista de la modernitat. En aquests llibres, Brunvand, una mena d’Iker Jiménez ianqui, explica i cataloga el concepte universal de llegenda urbana, busca el seu sentit, recopila les més importants, les classifica i les intenta contrastar tot localitzant testimonis reals i proves tangibles. I què és una llegenda urbana? Doncs, més enllà de les connotacions que sempre l’acompanyen, és un fet que es transmet com a verdader sense que hi hagi cap prova rigorosa ni cap testimoni fidedigne que el certifiqui. Si fa no fa, com l’origen de la covid, les promeses polítiques, la gran majoria de piulades que corren per Twitter o les exclusives de la premsa esportiva.

Els estudis de Brunvand són exquisits, magníficament escrits i divertits, fruit d’una narrativa que barreja el rigor i l’empirisme propi del catedràtic i investigador universitari, amb la conya innata d’un articulista àcid, irònic i mordaç, fet que converteix la lectura en un veritable divertimento educatiu. Sense anar més lluny, Brunvand encunya l’imprescindible terme de FOAF (Friend of a friend), o ADUA aquí (Amic d’un amic) per definir i identificar el testimoni directe habitualment il·localitzable de les llegendes urbanes. Sublim. Estem, doncs, davant una mena de contes moderns amb moralina final que, sense obviar el temptador gust del seu narrador a ser escoltat, justifiquen la seva existència en la crítica i el qüestionament de la conducta humana, a través d’una sorprenent capacitat de regeneració temporal, viralitat i adaptació a tots els mitjans de comunicació coneguts i imaginables.

La noia de la corba, Slenderman, el noi que es desperta en una banyera sense ronyons, el cos crionitzat de Walt Disney, les restes d’un submarinista trobades en un bosc cremat, són algunes de les llegendes urbanes més clàssiques i populars, relats falsos potser inofensius que conviuen, avui, amb les anomenades fake news que infesten internet i xarxes socials, una reformulació de la llegenda urbana de sempre però amb motivacions renovades i més perilloses. En efecte, el concepte, lluny d’extingir-se, s’ha adaptat inquietantment bé als temps tecnològics que corren, i la lectura d’aquests dos assaigs, més actuals i recomanats que mai, no fa altra cosa que demostrar-ho. I fins i tot ajudar a identificar-les.

Compartir l'article

stats