Parlen en el seu diari de les tres condicions imposades pel PSC per aprovar els pressupostos del Govern català. Volen tornar a remoure el hard rock. Tornen amb la cantarella d’ampliar l’aeroport del Prat i el quart cinturó (es veu que encara queda camp per arrossinar).

ERC, no cedeixis a pretensions que són del segle XX. El progressisme del segle XXI demana cuidar la Naturalesa, dignificar-la, preservar grans parcs vegetals- naturals, amb grans arbredes carregades d’oxigen i de vida. Parlar d’oxigen i de vida no és cosa superficial. I, quants menys vols volin, molt millor.

Se’l creuen o no, l’escalfament de l’atmosfera?

El govern francès manifestava fa poc que han d’aconseguir reduir els avions que volen sobre el seu espai. Ho deia el seu president, convençut, preocupat per la disminució d’aigua, de neu, per l’auge dels huracans, més freqüents i destructors, per les sequeres impressionants, impensades fa uns anys...

Ens convindria una marxa més lenta de tot el conjunt i aprendre a viure d’una altra manera, caminar més a poc a poc i no cremar tontament la vida de tot el planeta.

Ja sé que no depèn tot de nosaltres, però sí que a casa nostra es podrien fer les coses millor: Cels i mars nets, boscos vius, ciment just...

De vegades penses: De què estem fets, els homes?

El rus ha entrat a Ucraïna a sang i foc. Per què fer tant mal?

I sí, per això et dius, de què estem fets els homes i les dones?