La Girona que no tornarà

Em sap greu el tancament de la Bombonera, on feien els millors gelats de Girona. Només feia vuit anys que ocupaven el local de la plaça Independència, però suposaven un glop d’aire fresc en un sector molt dominat per les franquícies i els productes amb molt de colorant i poca qualitat. També em va saber greu el tancament del Boira, que se suma als recents comiats de la llibreria Geli, al carrer de l’Argenteria, la Llenceria Rosa, en ple Eixample, o Cal Rei, al carrer Nou.

M’alegro d’aquells que es poden jubilar després d’anys d’una feina molt sacrificada, però em sap greu veure com els locals que queden buits es van omplint de negocis cada cop més efímers, insubstancials i enfocats majoritàriament al turisme. I això els que es tornen a ocupar, perquè les compres per Internet estan guanyant cada cop més terreny al comerç físic.

La culpa és de tots. D’un model de ciutat que malauradament està enfocat cada cop més al turisme, però també és responsabilitat nostra a l’hora de consumir. Perquè si algun dia -esperem que no- falten la Llibreria 22, el Zeppelin o Can Coll, per posar només alguns exemples, tots ens tornarem a lamentar. No podem deixar que aquesta Girona s’esborri, perquè llavors mai més tornarà.

Subscriu-te per seguir llegint