Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Joan Vila

Ha acabat la màgia de 2022

Durant la primera setmana de gener els mercats van estar absents: ningú sabia si els preus havien de pujar, si havien de baixar, si l’economia entraria en recessió, si creixeria... Va ser una sensació estranya, no es podia comprar ni vendre. També va ser el moment on molts periodistes especialitzats en economia, i alguns polítics en els governs, es van afanyar a dir que l’economia anava bé, que els que alertem que hi ha símptomes de frenada, fem catastrofisme.

Els arguments són importants. El primer, és que l’atur no puja, que mai com ara hi havia hagut 20 milions de cotitzacions a la seguretat social. És cert: la taxa d’atur a Espanya és del 12,7%, i a les comarques de Girona és fàcil trobar molts pobles amb un atur del 4%, és a dir, en plena ocupació. Hi ha dues raons per les que s’explica això. Una és la nova llei laboral, que ha frenat els contractes temporals, fet que fa que sigui més difícil enviar gent a l’atur. Però més important encara és que, amb la demanda que hi havia a l’any 2022, resultava molt difícil trobar nous treballadors, efecte que empeny a les empreses a aguantar més abans d’acomiadar gent. Això passa aquí, a la resta d’Europa i als Estats Units. El problema ara pot ser que la salut de les empreses hagi d’empitjorar molt abans de començar a acomiadar personal sobrant, i això pot fer més difícil la seva recuperació posterior.

El segon argument que s’ha exposat és que l’exportació va bé. Greu error. L’exportació al port de Barcelona ha crescut en valor, però ha caigut en tones. Hem importat un 10,8% més de contenidors i exportat un -4,5% menys, tot i que el valor, degut a la inflació industrial, hagi esbiaixat aquests números. El balanç comercial de béns a Espanya ha caigut el 2022 fins a -33.800 milions d’euros (no passava des de l’any 2012) i només una bona temporada turística ha aportat 48.800 milions que ha equilibrat el compte exterior, deixant un saldo de 15.000 milions contra 30.400 milions que hi va haver el 2019. L’augment del pes de l’energia sobre el PIB espanyol és del 11,4%, i és impossible que aquesta pèrdua de riquesa no afecti l’economia.

Llavors, per què el PIB espanyol ha crescut un 4,6%, uns 65.000 milions? Per un costat hi ha el saldo exterior, de 15.000 milions. Però la gran entrada a l’economia espanyola prové de la recaptació de les administracions públiques, d’uns 270.000 milions que, mantenint el mateix dèficit públic, ha aportat uns 50.000 milions suplementaris a l’economia. Tot això ha estat gràcies a la inflació del 8,46%, que ha augmentat sobretot la recaptació de l’IVA en més del 17,9%.

És a dir, l’economia ha crescut gràcies a la inflació, que ha aportat més recaptació a l’estat, i que alhora ha executat més despesa. Recordeu aquell acudit de dos amics pagesos que es trobaven cada mes a la fira i es venien terrenys entre ells? Un ven un terreny per 100 al seu amic. Al cap d’un mes l’amic li torna a vendre per 120. Mesos més endavant l’amic que posseïa el terreny li torna a vendre el mateix per 140, i així van anar fent. Al final un dia van dir: oi que ens fem rics venent-nos mútuament el terreny? Això és el que ha fet l’economia espanyola. Ha fet trampes amb les cartes, fent veure que creixia, quan no ho feia, només vivia dels efectes col·laterals de la inflació.

Els que estem en el món de la producció no ens creiem les trampes perquè veiem el daltabaix que hi ha. Per mostra un botó: la producció a la nostra empresa va passar de 34.000 tones de paper a 39.000 tones, un augment del 14,7%, mentre que la facturació va passar de 30,6 milions a 54,5 milions, un augment del 78%, amb problemes per mantenir els marges degut a les pujades de preus de l’energia i la matèria primera.

Explicat tot això, ara ve un any on la inflació baixarà i el compte exterior es reduirà lleugerament. Si la inflació baixa al 6%, i les empreses continuen com ara, mantenint la producció i els llocs de treball, el creixement de l’economia podria ser del 2%. Però si, com es veu en el mercat, la demanda cau i la producció de les empreses es redueix, el PIB pot caure a valors negatius, depenent de quan arrenqui la construcció, l’hostaleria i la indústria, previsiblement d’aquí a molts mesos. Només l’augment de la inversió amb els fons Next Generation podria fer créixer l’economia. Tots ens hem preguntat la raó per la que l’arribada d’aquests fons a les empreses ha anat tan lenta els dos darrers anys, perquè s’ha demorat tant. A la vista del que ha passat, crec que la ministra Nadia Calviño té mirada llarga, sabia que aportar els fons en un escenari amb demanda elevada era posar més llenya al foc a la inflació, i se’ls ha guardat pel 2023, 2024 i 2025, i així poder aguantar la caiguda de l’economia aquests exercicis. El que ha passat a l’any 2022 ha estat impressionant. La pèrdua de poder adquisitiu no s’havia vist des dels any 1980, amb pujades del cost del gas del 65,2%, de l’electricitat del 35,8%, i dels preus industrials del 28,2%. Sobreviure en aquestes condicions només ha estat possible perquè els llocs de treball s’han mantingut. De no ser així, la societat no hagués pogut aguantar la pèrdua tan sobtada de riquesa.

El problema vindrà quan la resistència de les empreses per sobreviure sigui insuficient i comencin a eliminar llocs de treball, entrant en un bucle de caiguda de la demanda, de producció, de llocs de treball, i novament de demanda.

El PIB del 2022 s’ha aguantat per un efecte de màgia, la forta inflació ha aportat ingressos inesperats a l’administració que ha pogut augmentar la despesa i ha impulsat l’economia. Quan això giri, per baixada de la inflació, s’haurà acabat la màgia. En podria aparèixer una de nova, per exemple que els preus de l’energia i la resta de matèries primeres baixin a nivells de 2019, com a conseqüència de la caiguda del consum. Llavors la conseqüència serà entrar en deflació, una pèrdua increïble de la recaptació pública (entrant en dèficits desconeguts fa anys) i una aturada en sec de la transició energètica. I ja veiem els efectes que el canvi climàtic té en l’aigua, en la producció agrària, en la seguretat energètica i en el nostre desenvolupament. No es pot viure només de la màgia, cal posar-hi intel·ligència.

Compartir l'article

stats