Autoritaris, en política? Tolerància «zero»

Els marxistes prosoviètics del s. XX eren uns autoritaris: per això hi va haver els Gulags. Els nazis també, per això hi va haver el que ja sabem. També altres dictadors –a l’Àsia, a Amèrica, Àfrica o ben a prop– van imposar (o encara imposen) els seus dogmes per la força, la por i la repressió. No ens n’alliberarem pas per sempre.

Ara bé: i si som positius? I si ens formem, joves i no tan jovenets, en una sana proposta i actitud política?

Encara que algú ho prejudiqui, no parlo de «partits» (lamentable realitat «empresarial») sinó de «filosofia política», una de les més saludables disciplines de la «filosofia pràctica».

Tinc moltes ganes d’escoltar al professor Joan Manuel del Pozo (dijous vinent, a la Biblioteca Rahola, de Girona), que parlarà de Ciceró i com ell veia els múltiples intents de dominació dogmàtica que amenaçaven el sistema republicà de Roma. Si estem per la llibertat i la ciutadania ens calen eines intel·ligents per aturar, també ara i aquí, l’autoritarisme polític.

Visca l’autoritat, però no la imposició, oi? Ens veiem dijous?