La ruta de la catàstrofe

Temps era temps, i no en fa tant, una de les raons per tenir molts fills consistia en el fet que les generacions tenien cura les unes a les altres dins l’àmbit de la família. Els membres en edat activa alimentaven i tenien cura tant dels més petits com dels més ancians. No cal dir que aquest sistema recollia i reproduïa les desigualtats socials: a la casa dels rics els menuts i els avis estaven ben cuidats, i a la casa dels pobres tots participaven del règim d’escassedat. Però fa un parell de segles van passar coses: la revolució industrial, el poder burgès, l’organització del proletariat, la legitimació popular dels governants, i un dia del 1889 el molt conservador i antisocialista canceller alemany Otto von Bismarck va inventar la pensió estatal de jubilació. Des de llavors, amb anades i vingudes, l’estat del benestar ha anat expandint el seu radi d’acció: sanitat, ensenyament, dependència, seguretat... Avui és possible esperar una certa qualitat de vida a la vellesa sense haver portat una desena de fills al món.

En països com el nostre el paper de la descendència com a assegurança individual de jubilació ha perdut la major part del terreny a favor de l’assegurança col·lectiva de l’Estat, que funciona com la família: en cada moment, els actius paguen les despeses dels passius. Si la relació numèrica entre els dos s’altera significativament, el sistema entra en crisi, i aquesta és ara la tendència. Com una llar sense fills en temps passats, avui una societat sense relleu generacional és un anunci de problemes. Però la decisió de procrear no és col·lectiva sinó individual i en ella prevalen els interessos i expectatives dels qui l’han d’adoptar. Si tenir i pujar fills suposa un cost elevat i no és indispensable per gaudir d’aliments, aixopluc i accés a metges i medicaments a l’etapa final de la vida, els estímuls per fer-ho són de tipus afectiu: personalment rellevants però socialment incerts.

... I per cert: els immigrants solen incorporar de pressa les pautes del país d’acollida.

Subscriu-te per seguir llegint