Bojos per Molière

Enmig de les «patums» monàrquiques de la literatura francesa del segle XVII, com Racine, Boileau, Corneille i Molière, sorgiren dues importants figures menystingudes pels seus coetanis: l’erudit, heterodoxa, Gilles Ménage i el genial, irreverent, provocador, lliurepensador, Cyrano de Bergerac. El primer, fou el fundador de les Mercuriales, tertúlies literàries en les què hi participaven dones escriptores com Sevigné i La Fayette. Sense menysprear el mèrit de Jean Baptiste Poquelin com a l’Aristòfanes de l’Edat Moderna, cal remarcar que va escriure la comèdia «Les dones sàvies», per ridiculitzar l’obra «Història de les dones filòsofes», de Ménage. Tampoc l’aversió que sentia per Bergerac no fou obstacle perquè li plagiés l’obra «El Pedant burlat». Per cert, el primer escriptor que va associar hòstia amb una clatellada fou Bergerac a la seva obra «La mort d’Agripina», a l’escena 4 del 4art. acte, on Sejà diu: Frappons! Voilà l’hostie.

Si els joves alumnes de l’institut de teatre, realment estiguessin bojos per Molière –com es pretén a la sèrie de TV3–, haurien de fer-s’ho mirar.